La CUP-Alternativa Ecologista de Tortosa ha explicat avui que les desigualtats entre homes i dones continuen existint tot i les lleis aprovades. Per això recuperem per este 8 març un lema que ja s’utilitzava fa 40 anys. Unes lleis que tenen bons objectius però que no serveixen, perquè les administracions no dediquen els recursos econòmics i humans necessaris per desenvolupar-les.
La portaveu Núria Rodríguez ha destacat que les desigualtats les pateixen les dones «pel simple fet de ser dona». Unes desigualtats producte d’una societat masclista i uns valors masclistes. Uns valors que es manifesten en les dades, com les 10.000 denúncies del 2016 a Catalunya per violència masclista o el 25% de discriminació salarial.
Avui, ha manifestat Rodríguez, és un dia per fer balanç de les actuacions de les administracions. "Avui que és el dia on tots els polítics i governs es fan la foto del 8 març, és un bon dia per reclamar accions i no bones paraules. Per això des de la CUP-Ae «suspenem el govern local en polítiques d’igualtat, tot i que ens agradaria que no fos així». A Tortosa tenim un bon pla d’igualtat, redactat al 2010, però és això, un pla sense aplicar-se. I per què no s’aplica? Perquè no hi ha recursos econòmics ni humans per desenvolupar-lo. Als pressupostos municipals pel 2017 vam demanar una partida generosa per polítiques d’igualtat i una tècnica d’igualtat. La resposta? La mateixa quantitat per polítiques d’igualtat que per protocol (7.000€). Aquesta és la importància que es dóna a la igualtat, una problemàtica que afecta directament al 50% de la població, i que com diu el pla municipal, és responsabilitat de tota la societat. La mateixa importància que atencions protocol·làries.
La CUP-AE per este 8M, ha recuperat un lema «Repartim les tasques de la llar i la cura», que és tan vigent avui com fa 40 anys. Amb això volem visualitzar que hem avançat molt poc. "Que per moltes lleis aprovades, manifestos, declaracions institucionals... el patriarcat i els seus valors continuen determinant la distribució sexistes de les tasques a fer, del que estudiarem, d’on treballarem, de les joguines amb les que jugarem, dels continguts sexistes dels videojocs o sèries televisives... A tot arreu, trobem una diferenciació de rols pels valors sexistes que impregnen tots els àmbits de la nostra societat i tenim molt interioritzats."
També ha assenyalat que "la incorporació de la dona al mercat laboral, una demanda del moviment feminista, que ho considerava fonamental per aconseguir la independència econòmica de les dones, ha suposat una major càrrega per les dones. A més de treballar fora de casa, les tasques de la llar les continuen assumint majoritàriament les dones, com la criança o la cura dels familiars malalts. Una sobrecàrrega de tasques que té greus conseqü.ncies, perquè suposa per les dones una mancança de temps, temps per desenvolupar-se professionalment, personalment, políticament... i que retira les dones de l’espai públic i dels llocs de poder i decisió. Totes les lleis i declaracions nacionals, estatals o internacionals coincideixen que per canviar este model masclista, este model patriarcal, calen campanyes de sensibilització i molta educació (i coeducació). I molta inversió en serveis públics (Tortosa no té cap llar d’infants per exemple, pocs centres per persones grans...). Per avançar en una major igualtat, cal que les administracions assumisquen una part de les tasques de la llar (cura fills, dependència...) perquè no hagen d’assumir les famílies, és a dir, les dones".
