Superar la desvergonya del diputat, alcalde i militant del PdeCAT, Ferran Bel, que va tenir la barra de posar les urnes com a coartada per tal d'evitar retirar el monument franquista més gran de Catalunya era difícil però, finalment, algú s'ha posat al seu nivell. Just la setmana que la justícia espanyola, a petició del PP, obligava a restituir el nomenclàtor d'Alacant de la recentment batejada plaça de la Igualtat per la nazifeixista plaça de la División Azul, va i Àngel Ros se suma al podi de la cara dura.
El paer en cap de Lleida, Àngel Ros, va dir en directe durant una entrevista a La Xarxa, que no només no destinaria ni un ral de les arques públiques per retirar les plaques del ministeri d'habitatge falangista decorades amb el jou i les fletxes que encara decoren la ciutat, sinó que «animava» els veïns a agafar una escala i un tornavís i a retirar-les ells mateixos. Així ho van fer dos regidors de la Crida per Lleida - CUP, que van trigar zero coma a obeir educadament l'alcalde. Un acte que, qui sap, potser acaba als jutjats. I no em refereixo al fet que un jutge inhabiliti Àngel Ros per saltar-se a la torera la Llei de Memòria Històrica creada pel govern Zapatero l'any 2007. Tampoc em refereixo a que Ros se'n rigui del Memorial Democràtic, un òrgan que el seu partit, juntament amb ICV i ERC, van impulsar quan governaven a la Generalitat. No. Em refereixo al fet que qui sap si a Ros se li acudirà portar els dos regidors cupaires davant la justícia per fer-li cas. Al cap i a la fi, el pròxim 28 de març, tres joves independentistes de Lleida, denunciats per la policia local, hauran d'asseure's al banc dels acusats per fer el que hauria de ser una obligació del paer en cap: agafar una escala, un tornavís i retirar del nomenclàtor de Lleida el franquisme criminal que de manera impune encara hi té una bona pila de carrers dedicats.
No només és que Lleida sigui el segon municipi del país amb més simbologia a la via pública amb 357 ferralles feixistes pendents de retirar, sinó que el consistori governat pel PSC —amb suport de Cs— vota en contra de la retirada de plaques de la maneta dels regidors de Cs i del PP. Per si no fos poc, Lleida té el deshonor de tenir nou carrers dedicats a franquistes de primer ordre. Els alcaldes addictes al règim Casimiro Sangenís, Miquel Montaña o Ramon Areny i sis franquistes més apareixen al nomenclàtor. A tall d'exemple, Ramon Areny, alcalde del 39 al 41, els anys més foscos de la postguerra: Durant el seu mandat a la ciutat hi va haver tres camps de concentració i es van afusellar vora 400 persones per motius polítics. Ara com ara es coneixen els informes signats pel mateix Areny que l'impliquen amb la depuració de funcionaris i l'assassinat de diversos lleidatans. Fins i tot també consta un informe intern de la Falange on es titllava l'alcalde de corrupte perquè es dedicava a l'estraperlo amb el negoci de la fusta. Aquest individu té un carrer dedicat a Lleida i el president del PSC, Àngel Ros Domingo, es nega a retirar-li l'homenatge en forma de placa.
A casa em va ensenyar que a la gent que no coneixes mai se li ha de tutejar. És una qüestió de respecte, però tu Àngel Ros, no me'n mereixes cap: De què vas? Com pots tenir la cara dura de dir que no penses destinar diners a fer complir la llei que el teu propi partit va impulsar al Congrés espanyol? Com se t'acut caure tan baix i deixar en mans d'una cadena de benzineres —bravo per ells— la retirada de les plaques que hauries de treure tu, amb les ungles nues, mentre demanes perdó? Com pots tenir la poca vergonya de pixar-te a la memòria dels assassinats, torturats i empresonats pel franquisme? Com tens la indecència, encara, de fer-te dir socialista?
