Aquests dies en què el Millet i els Montull impliquen CDC en el “cas Palau” com a partit beneficiari de finançament il·legal, hi ha una colla de polítics dels anomenats unionistes, i també dels que fan veure que no són carn ni peix, que repiquen campanes per anunciar-nos el final del “procés” i el desinflament de l’independentisme.
No hi entenc gens en això de copsar l’estat d’ànim de la gent, però, ¿ja n’estan segurs? Quan veus els sicaris de Doña Inés —sí, aquells paios que, amb cara de males puces, més que no pas fer-li costat, sembla que la portin detinguda, i que de nit somien amb eròtic delit que cremen estelades i gramàtiques catalanes— afirmant el que afirmen en un autèntic deliri estadístic, o el Gordo y el Flaco del Parlament traient pit patriòtico-espanyol —bé, l’escanyolit s’hi esforça, però no n’arriba a treure gaire, i l’altre només aconsegueix treure panxa—, un hom —jo mateix— pensa: “¿Vols dir que no es precipiten?”
¿N’estan segurs que per la més que possible corrupció de CDC els que som independentistes ho deixarem de ser i que els que dubten entre independència sí/independència no s’estimaran més llançar-se en braços dels corruptes de Madrid? Si causa i conseqüència fossin tan clares com ells s’afanyen a dir, si corrupció convergent/refredament de l’independentisme fos una regla de tres que no falla, des de fa temps, a la vista de la corrupció del PP i del PSOE, s’hauria d’haver desinflat l’espanyolisme, i no sembla pas que sigui el cas, amb un PP tan pimpante, amb ajuda de C’s i PSOE, tres partits que inflen discursos de rancio abolengo per anar contra la història, la cultura i la llengua catalanes. D’això es tracta l’independentisme: d’actuar en defensa pròpia amb tota legitimitat.
Jo els recomano als liquidacionistes de Catalunya no ser tan mecanicistes a l’hora de dir que, si “trinquen” CDC i Artur Mas, tot plegat seran faves comptades —allò de Mas es menos— i s’haurà acabat la voluntat catalana de separar-se d’Espanya. Recordin que no hi ha cap voluntat catalana de quedar-s’hi. La voluntat de continuar sent Espanya és una voluntat espanyola, i no crec que sigui gaire més ampliable. Al contrari, és decadent com la mateixa Espanya, sense cap altre projecte “engrescador” que l’autoritarisme.