Que el nostre mercat de treball és clarament dual i segmentat ens ho diuen cada vegada més les xifres de l’atur i de la contractació. Contractes per dies, parcialitats no volgudes... ens porten a una filosofia de vida, instal·lada en moltes famílies, de viure sempre amb la soga al coll. Sense plans de vida i vivint al dia. Sabem que hi ha molta economia submergida; també coneixem, en el dia a dia, que hi ha treball en negre. I aquest fet, per a una societat com la nostra, no és comprensible. Però també vivim amb una institucionalització de la precarietat, dels salaris i de l’explotació a les empreses. Un d’aquests pitjors rostres del nostre mercat de treball són les empreses multiserveis, també conegudes com “de serveis integrals”.

Corria l’any 2000, quan a través d’una iniciativa legislativa popular es va aconseguir que els treballadors i treballadores de les empreses de treball temporal (ETT) cobressin el mateix que les persones que estaven treballant a l’empresa usuària. Fins aquell moment, aquest tipus d’empresa pagava segons el conveni col·lectiu propi. Durant els anys noranta, les ETT van significar la lluita contra la precarietat i l’explotació laboral. S’havia pervertit la seva finalitat —les contractacions per puntes de producció— i tota una generació de joves vam créixer i iniciar la nostra vida laboral al voltant d’aquesta tipus d’empreses. L’empenta i el compromís d’uns joves que recolliren signatures i les portaren al Congrés dels Diputats va aconseguir canviar la llei.

Però el capitalisme és insaciable, i de les ETT vàrem passar a les empreses multiserveis. Com bé diu el nom, no tenen activitat principal i la seva finalitat és la prestació de serveis auxiliars i per a terceres empreses. I el que és més important, regulen les condicions laborals mitjançant convenis propis d’empresa. Contractada per una empresa multiserveis, una cambrera de pis pot cobrar la meitat que una de contractada per l’empresa principal (uns 600 euros al mes) i treballar més hores; o un mosso de magatzem de la província de Barcelona pot arribar a cobrar un 53% menys (8.284,33 euros) treballant 60 hores més a l’any.

I és clar, tot ben cobert per la darrera reforma laboral del Partit Popular, que va modificar unilateralment l’article 84.2 de l’estatut dels treballadors, que prioritza l’aplicació del conveni d’empresa al de sector. De fet, moltes ETT operen com a empreses multiserveis per pagar menys. Les més conegudes poden arribar a tenir 30.000 treballadors a tot l’Estat.

I així, anant fent via, hem creat un inframón laboral, explotat i que conculca drets tan bàsics com percebre el mateix salari per a treballs del mateix valor. Un dels exponents més visibles d’aquesta realitat han estat les cambreres de pis, anomenades per elles mateixes "les Kellys". Treballadores que amb una ocupació poc considerada socialment són el màxim exponent del que ja es coneix com el precariat.  

Ahir en dèiem ETT i avui multiserveis. El capitalisme és camaleònic i sempre s’inventa ardits legals per pagar menys i empitjorar les condicions laborals. Cal aturar els empresaris explotadors i fer-los un cordó sanitari. Que de bons n’hi ha, i molts. I cal tallar de soca-rel la possibilitat que aquestes empreses es reinventin. Perquè, per al mateix treball, volem el mateix sou.