Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Llengua
L'STEI exigeix al govern balear que compleixi el pla d'actuacions en matèria de política lingüística

L'Ib-salut prepara una moratòria perquè el personal sanitari no hagi d'acreditar competència lingüística en tota la legislatura. L'STEI Intersindical critica que el Govern impedeixi que el personal sanitari pugui entendre tota la gent usuària de la sanitat pública

25/02/2017 Llengua

L'STEI Intersindical han emès una nota de premsa en què exposa que el juliol de 2016 el plenari del Consell Social de la llengua catalana va aprovar un Pla d'actuacions en matèria de política lingüística, "que ara veim que no es compleix."

Per al sindicat, malgrat que durant aquesta legislatura s'ha recuperat, amb una llei, la capacitació en català dels treballadors de l'administració autonòmica "aquest mateix govern va fer una moratòria de quasi un any per al personal que treballa a la sanitat pública fins el juny del 2017. Ara hi ha un projecte de decret que pretén allargar la moratòria fins més enllà de l'acabament d'aquesta legislatura. Què vol dir això? Que la feina feta pel Consell social no serveix de res i a més a més es fa sense tenir en compte el que aprovàrem el 2016? Al Consell social de la Llengua hi ha representada la societat de totes les illes Balears, institucions, partits polítics, empreses, hotelers, sindicats, comerços, cultura, lleure, etc."

Contràriament al que es va anunciar (El BOIB del dijous 23 de febrer 2017 publica l'anunci d'un Projecte de decret d'exigència del coneixement de llengua catalana del Servei de Salut de les Illes Balears) quan es va aprovar la modificació de la Llei de funció pública, ara el Govern balear ha ampliat fins al final de la legislatura la possibilitat que el personal de l'Ib-salut sigui competent per entendre tota la població de les Illes Balears.

L'STEI posa sobre la taula el fet que s'incompleixi la Llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat al Parlament de les Illes Balears (fa de més de 30 anys des la la publicació), una llei preveu garantir la supervivència de la llengua catalana, treballar per a la cohesió social i ser un instrument per a la integració de les persones nouvingudes. I recorden que "La llei regula que, progressivament, s'avanci en el coneixement i l'ús de la llengua catalana per arribar a la igualtat plena del català amb l'altra llengua oficial, pel que fa als drets dels parlants. Entre aquests drets hi ha el de poder ser atesos en català."

L'STEI Intersindical exigeix que el Govern rectifiqui, ja que consdieren que "normalitzar la llengua catalana en l'àmbit sanitari és garantir la igualtat d'oportunitats de tota la població pel que fa als drets lingüístics en l'àmbit sanitari. Ningú pot ser discriminat en un hospital per raó de la llengua oficial que parla."

Les necessitats del servei i la competència lingüística a sanitat són compatibles

Per tant demanam la retirada d'aquest esborrany de projecte i que se'n faci un altre on, el Govern de les Illes Balears, assumeixi la responsabilitat que té per fer avançar progressivament l'ús del català.

El sindicat balear recorda també que "Els treballadors de la sanitat són persones preparades i competents, adquirir un determinat nivell de coneixement de la llengua catalana NO és difícil. Molts d'ells ja tenen la certificació de català preparada. I els que encara no la tenen estan perfectament capacitats per fer-ho. Si a educació -que és un cos estatal de funcionaris- s'ha pogut posar el requisit de català, també es pot fer a tot el personal estatutari. És perfectament compatible cobrir les necessitats del servei amb bons professionals i exigir la competència de les dues llengües oficials. A educació hi ha la llista de professionals amb el català i la llista de professionals que encara no tenen el nivell que es demana. Quan s'ha de cobrir una plaça, s'agafen els aspirants a cobrir-la que hi ha a la llista d'admesos amb tots els requisits i si no hi ha professionals suficients amb tots els requisit, es recorre a una altra llista on hi ha aspirants que tenen la titulació requerida però que encara no tenen la competència en català. La qual cosa fa que mai no es deixi de cobrir una necessitat del servei."

Volem recordar també que els nostres estudiants, quan acaben l'ESO surten amb una capacitació de català i demanam als sanitaris que viuen i treballen a les Illes Balears que, sense perdre els seus orígens, s'integrin plenament a la cultura de les Illes aprenent la seva llengua.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2018 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid