Guanyem Badalona en Comú considera que aquesta és una gran victòria col·lectiva que ara cal complementar amb passos ferms i valents per fer realitat la voluntat popular de la remunicipalització del servei d'aigua a la ciutat i a tota l'àrea metropolitana. El regidor de Guanyem Badalona en Comú i tinent d'alcaldia de Badalona Democràtica, José Téllez, va anunciar que "el govern municipal de Badalona treballa en una xarxa de municipis metropolitans per recuperar la gestió i garantir l'aigua com un servei bàsic per la ciutadania". També va anunciar que aviat es signaria un conveni de col·laboració entre aquests municipis.
L'aigua, un bé comú bàsic
L’aigua és un element escàs i valuós, imprescindible per a la vida, que fins i tot va ser declarada un dret humà per l'ONU el 2010. Malgrat tot, l'aigua, avui, a casa nostra i des de ja fa dies, és bàsicament una font de negoci milionari per uns pocs. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Agbar controla el subministrament domiciliari de l'aigua mitjançant l'empresa mixta Aigües de Barcelona (Agbar 70%, Criteria –La Caixa– 15% i participada per l'AMB en un 15%). Juntament amb Aigües de Barcelona, també SOREA, filial d’Agbar participa en el repartiment de les concessions privades de la gestió de l’Aigua.
Cal no oblidar i aprofitar que el TSJC ha dictat en primera instància la sentència que anul·la el règim de l’empresa mixta creada a l’any 2012 pel bipartit metropolità format per PSC i CiU. Aquesta sentència facilita el procés d’internalització del servei que presta Aigües de Barcelona. Per contra, a l’estar recorreguda al Tribunal Suprem, calen garantir passos concrets cap a la remunicipalització encara que el Tribunal Suprem accepti el recurs d’Aigües de Barcelona.
Cada vegada més ciutats, regions i països decideixen remunicipalitzar els serveis, recuperant així el control públic de la gestió de l'aigua i del sanejament. Entre elles, hi destaquen ciutats tan rellevants com París, Nàpols, Budapest, Atlanta, Buenos Aires, Berlín i La Paz. A Catalunya, per exemple les poblacions de Mataró, Manresa, Montornès del Vallès o Arenys de Munt han recuperat aquest servei en els darrers anys.
L’aigua és un element escàs i valuós, imprescindible per a la vida, que fins i tot va ser declarada un dret humà per l'ONU el 2010. Malgrat tot, l'aigua, avui, a casa nostra i des de ja fa dies, és bàsicament una font de negoci milionari per uns pocs. A l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Agbar controla el subministrament domiciliari de l'aigua mitjançant l'empresa mixta Aigües de Barcelona (Agbar 70%, Criteria –La Caixa– 15% i participada per l'AMB en un 15%). Juntament amb Aigües de Barcelona, també SOREA, filial d’Agbar participa en el repartiment de les concessions privades de la gestió de l’Aigua.
Cal no oblidar i aprofitar que el TSJC ha dictat en primera instància la sentència que anul·la el règim de l’empresa mixta creada a l’any 2012 pel bipartit metropolità format per PSC i CiU. Aquesta sentència facilita el procés d’internalització del servei que presta Aigües de Barcelona. Per contra, a l’estar recorreguda al Tribunal Suprem, calen garantir passos concrets cap a la remunicipalització encara que el Tribunal Suprem accepti el recurs d’Aigües de Barcelona.
Cada vegada més ciutats, regions i països decideixen remunicipalitzar els serveis, recuperant així el control públic de la gestió de l'aigua i del sanejament. Entre elles, hi destaquen ciutats tan rellevants com París, Nàpols, Budapest, Atlanta, Buenos Aires, Berlín i La Paz. A Catalunya, per exemple les poblacions de Mataró, Manresa, Montornès del Vallès o Arenys de Munt han recuperat aquest servei en els darrers anys.
