L’objectiu del treball, segons Bennàssar, és animar a un debat obert i plural sobre el futur del sindicalisme a les Illes. És a dir, la publicació "vol ser una provocació intel·lectual per a començar un debat seriós i sostingut sobre el sindicalisme realment existent a les nostres Illes, i quines són o podrien ser, les seves perspectives de futur".
El document pretén ser un guió suggeridor de temes per estimular i propiciar el debat. Tal volta el primer que ens convindria fer, és atracar-nos a la realitat sindical de les Illes sense prejudicis ni idees preconcebudes. Desgraciadament el neoliberalisme imperant, ha tingut com un dels seus objectius principals, desautoritzar i reduir el paper sindical dintre del món econòmic i polític de la societat. La derrota de la vaga dels miners britànics front a Thatcher, els anys 1984 i 1985, fou quelcom més que una derrota sindical. Fou una estratègia deliberada per trencar l’espina dorsal del sindicalisme i el seu paper en les societats europees, després de la segona guerra mundial.
És una època on el sindicalisme espanyol conviu amb els governs del PSOE. A l’any 1985 hi ha la primera vaga general contra la reforma de les pensions, on encara no es va sumar la UGT. A l’any 1988 fou la vaga del 14-D, aquesta sí convocada per CCOO, UGT i la majoria dels altres sindicats, contra la reforma laboral del govern de Felipe González, una de les que més repercussió ha tingut a la història del moviment obrer a l’Estat i a les pròpies Illes. En el període de democràcia constitucional hi ha hagut 11 convocatòries de vagues generals al conjunt de l’Estat. La darrera el 14 de novembre de 2012 contra la setena reforma laboral, ja amb el nou govern de Rajoy.
És a dir, parlar de 7 reformes laborals en 24 anys, duites indistintament des de governs del PSOE i del PP, ens indiquen els èxits de la patronal espanyola, en el seu intent d’anar augmentant contínuament les rendes de capital front a les salarials en el PIB espanyol i illenc, i en conseqüència, legislar per afeblir les possibilitats d’intervenció, mediació i negociació, dels sindicats de classe.
Als atacs des de la legislació laboral, s’uniren els atacs des dels oligopolis informatius. El cinisme hipòcrita dels que parlen de la inutilitat present dels sindicats, després d’haver justificat tot el que fos necessari per a debilitar-los. Una campanya que cal separar del debat autocrític que cal fer des de les pròpies estructures sindicals. És evident que hi ha moltes coses a corregir en les pràctiques i preocupacions sindicals. Però no tot és negatiu ni censurable. Els pilars per a plantejar una bona resistència hi són encara. I també la capacitat per a poder aportar molt en la lluita global de la societat civil progressista. Obviar la força del sindicalisme actual des de postulats de l’esquerra, és d’un infantilisme suïcida i una concessió gratuïta al pensament únic dominant.
És en aquest context internacional, estatal i també en el pròpiament illenc, on cal situar el debat per analitzar la realitat present dels sindicats a les Illes. Una realitat que analitzada empíricament, ens dona una visió no tan catastròfica com se’ns vol vendre. En el document hi ha unes quantes dades que així ho certifiquen. Hi ha un potencial de força prou gran des d’on partir. El que cal és treballar en la seva correcta articulació i en la l’orientació encertada.
El document no pretén pontificar sobre com hauria de treballar el sindicalisme del futur. Tan sols identifica una serie de problemes i de reptes que pensam que té el sindicalisme de classe avui en dia. I que necessita encarar per orientar millor el seu futur. Un llistat inacabat, incomplet, modificable...Tan sols un primer tast per ajudar a provocar el debat. Un debat que no pot esser tan sols de sindicalistes. És un debat obert al qual s’ha d’implicar el conjunt de l’esquerra.
Per això després de la presentació del document, les Fundacions volen organitzar unes jornades de debat sobre el mateix tema en torn al mes de maig, obrint un termini de comunicacions obertes per a propiciar la màxima participació possible i garantir la pluralitat de les aportacions.
Un debat teòric que pugui contribuir a aconseguir una millor pràctica transformadora dels nostres sindicats i, a la vegada, del conjunt de la societat civil progressista de les nostres Illes.