A les portes de la Ciutat de la Justícia, una concentració dels sindicats SAPOL i CSIF va intentar boicotejar la compareixença del regidor cupaire davant dels mitjans de comunicació. Cal recordar que SAPOL és el sindicat majoritari a les comissaries de la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb un 63% dels vots a la comissaria de Ciutat Vella, un 81% a Horta-Guinardó o un 42% al macrorecinte policial de la Zona Franca. Les persones convocades per Tras la Manta i la CUP es van encarar als sindicalistes corporatius, motiu pel qual es va produir una topada tensa amb cops, empentes i insults creuats.
Dues generacions De la Fuente
Entre els guàrdies urbans concentrats, alguns d’ells amb la cara tapada, destacava la presència d’un conegut líder de l’extrema dreta, Jordi de la Fuente. El seu nom real és Jorge Alberto de la Fuente Miró i el dia dels fets vestia un mocador palestí i una sivella de cinturó amb el logo de ZeroZetaAlfa –grup musical de RAC, Rock Against Comunism–, la banda oficial del centre social neofeixista Casa Pound, amb seu a Roma. També lluïa un pin amb la bandera espanyola. De la Fuente va liderar el Movimiento Social Republicano durant una dècada i, actualment, milita a Plataforma per Catalunya. “Como hijo de @Barcelona_GUB y como català, ergo español, asistiré a dar apoyo. Nuestra bandera une, no separa #TodosConJuanjo”, anunciava De la Fuente mitjançant un tuit en relació amb una concentració de solidaritat amb un guàrdia urbà expedientat per dur un braçalet amb la bandera espanyola mentre patrullava, celebrada el 8 de novembre a Barcelona.
Jordi de la Fuente i el seu pare treballen o han treballat al cos policial barceloní? No és el cas del primer, però sí el del progenitor. Desiderio de la Fuente Domínguez ocupava un càrrec de responsabilitat al Servei d’Informació Interior de la Guàrdia Urbana postfranquista. El seu superior jeràrquic era Fulgencio Ros, que l’any 1985 va disparar un tret al cap a un indigent de nacionalitat marroquina que li volia prendre un grapat d’ametlles de la taula d’un bar de la plaça Reial. Nour Abdelonahid va quedar paraplègic, condemnat a moure’s en cadira de rodes. Miraculosament, va salvar la vida. L’homicida frustrat va ser condemnat a vuit anys de presó. Ros i De la Fuente estaven integrats al sindicat que aleshores es coneixia com l’Agrupación 45. De la Fuente pare va ser expulsat del cos abans dels Jocs Olímpics de 1992, en el marc d’una purga d’agents instada per l’alcalde Pasqual Maragall, que els acusava d’emprar l’accés a informació reservada com a eina per coaccionar els càrrecs electes del consistori. Els anys 2006, 2007 i 2010, Desiderio i Jordi van aparèixer a les llistes de la candidatura del Movimiento Social Republicano –grupuscle d’extrema dreta– a les eleccions del Parlament de Catalunya, del Parlament Europeu i de l’Ajuntament de Tarragona, respectivament.
Integració de falangistes
La defenestració de Desiderio de la Fuente dins la policia municipal va coincidir amb l’etapa de Julian Delgado al capdavant del cos, un personatge que també va protagonitzar un episodi tèrbol. El superintendent Delgado va ser detingut l’any 1995 com a presumpte autor d’un delicte de falsificació en col·laboració amb el subhastador i militant d’extrema dreta Alberto Royuela. Delgado, exoficial de l’exèrcit i integrat al Cos Nacional de Policia espanyol durant quinze anys, va arribar a l’Ajuntament de Barcelona de la mà de Narcís Serra. Va ser terminantment cessat i, durant anys, va estar en situació de crida i cerca judicial. Una investigació acurada del Servei d’Assumptes Interns va demostrar que Delgado havia filtrat a Royuela un document del padró municipal, que el subhastador va utilitzar per falsificar l’herència d’una dona morta i apropiar-se il·legalment de 50 milions de pessetes.
Royuela havia estat secretari general de la guàrdia del generalísimo Franco i va ser detingut per la seva presumpta participació a l’atemptat mortal contra el setmanari El Papus. El seu fill Santiago Royuela va militar a les joventuts d’Alianza para la Unidad Nacional i va ser detingut l’any 2001 per l’atemptat frustrat amb explosius contra les Cotxeres de Sants –l’artefacte els va esclatar a les mans– perpetrat la vigília d’un concert de Fermin Muguruza en solidaritat amb els presos polítics de Catalunya i el País Basc.
Entre la resta de falangistes amb currículum delictiu que van aconseguir uniforme i placa de la Guàrdia Urbana, destaquen Francisco Javier Cañadillas i Manuel Arrocha, jutjats i condemnats per protagonitzar greus episodis de coaccions, lesions i amenaces contra formacions polítiques i representants electes de la transició democràtica. Posteriorment, ambdós s’enquadrarien a l’estructura sindical de la policia municipal del govern Maragall.