La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de la Garrotxa ha denunciat aquesta setmana que l’Ajuntament ha exclòs les famílies més necessitades en l’adjudicació dels 28 pisos de lloguer públic al barri de Sant Miquel. Els pisos van ser adquirits entre el municipi i la Generalitat per 1,1 milions d’euros.
Concretament, la PAH denuncia que l’equip de govern de CiU i PSC va establir uns ingresos mínims de 9.600 € anuals per a famílies monoparentals i de 12.000 € anuals per a joves i gent gran. Això ha deixat fora a les persones que més ho necessitaven, que són les que cobren menys de 800€ al mes (en cas de famílies monoparentals) i menys de 1.000€ al mes (en cas de joves i gent gran).
Un altre aspecte ressaltat per la Plataforma és el preu del lloguer dels pisos. El mètode de càlcul no ha estat en base als ingressos de la unitat familiar sinó dels metres quadrats de l’immoble. Això contradiu els principis establerts per la Llei 24/2015, que garanteix un lloguer progressiu: una unitat familiar hauria de pagar un 10%, 12% o 18% dels seus ingressos en cas de trobar-se en risc d’exclusió residencial.
La PAH ha fet públic el cas d’una família monoparental que ha hagut de renunciar al pis que se li havia adjudicat perquè l’import i les condicions eren inassumibles. D’una banda, el lloguer era de 326,70 € tot i que per la seva situació i ingressos (1.000 €/mes) legalment li correspondria pagar un màxim de 139,68 €. A més, la família s’havia de fer càrrec de l’alta dels comptadors d’aigua, llum i gas, una factura inicial que pujava a més de mil euros.
En segon lloc, l’Ajuntament obliga als llogaters a pagar l’Impost de Béns Immobles (IBI) i l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), una despesa que són responsabilitat de la part propietària i que en cap cas s’hauria de fer recaure sobre els llogaters. Per tot això, la PAH ha criticat que l’Ajuntament utilitzi el terme “lloguer social” per referir-se a una promoció de lloguer públic amb accés molt limitat.
Finalment, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha lamentat que l’Ajuntament no hagi aprofitat cap dels 28 habitatges per respondre a situacions d’emergència, malgrat que tan el Consorci d’Acció Social com l’Oficina d’Habitatge han manifestat reiteradament que manquen pisos destinats a aquesta finalitat. La PAH recorda que segons les dades oficials actualment hi ha detectades 43 famílies en exclusió residencial i 80 que viuen en un habitatge que no compleix les condicions de salut i de seguretat mínimes per viure-hi.
