La Crida ha exigit avui al Paer en Cap que acordi per Decret d’Alcaldia la substitució de 9 carrers franquistes del nomenclàtor per no reunir els requisits exigits per l’article 15.1 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la que es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura.
El passat 5 de desembre de 2016 aquest grup municipal va sol·licitar al Alcalde President del Ple que inclogués, en l’ordre del dia de la sessió plenària de desembre, el punt relatiu a la retirada de noms del nomenclàtor de carrers de la ciutat dedicats a personatges vinculats al franquisme, donat que el Ple a 29.01.16 havia aprovat (amb el vot en contra d’ERC i Crida) una moció de CiU per la creació d’una comissió d’experts i, donat que es compta amb les conclusions d’aquesta, ja es podia elevar la decisió al ple.
La resposta d'Àngel Ros de dijous dia 15, segons exposen, va ser la de negar-se a portar-ho al Ple "tot adjuntant un informe del Secretari General del mateix dia on indica que la potestat per dur a terme la retirada no és del Ple sinó de l’alcalde i que si es vol dur al Ple ho poden fer els grups en forma de moció.
Des del grup muncipal independentista argumenten que "Atès que la Crida, conjuntament amb ERC, ja vam presentar una moció al ple de gener del 2016 per demanar la retirada dels carrers franquistes que va ésser rebutjada i, en el seu lloc, es va aprovar la moció de CIU amb la via dels experts, que ja han dictaminat, entenem que aquest és un camí que no cal tornar a recórrer. I donat que l’alcalde és competent i té un dictamen d’una comissió sobre la taula, l’exhortem per últim cop en via administrativa a complir la llei de memòria històrica i li anunciem, que davant l’incompliment, acudirem a la via jurisdiccional. S’ha acabat el temps d’escudar-se i amagar-se en comissions i de dilatar la retirada de carrers amb més subterfugis."
Per altra banda, la Crida per Lleida-CUP, recorda que mantenen el suport a la família Cantano i el manifest, signat per centenars de persones i col·lectius, que han impulsat "dels quals la formació només és una petita part." És per això que anuncia que el seu treball anirà a enfortir aquesta unitat contra el feixisme.