Una de les principals lògiques de la informació entesa com un negoci és que una empresa periodística, com qualsevol empresa no parlarà mai malament d’ella mateixa, o sigui que els mitjans no poden informar sobre ells mateixos sinó, com a molt, fer-se propaganda. Una norma que té tot el sentit del món si s’entén que la principal funció d’una empresa és guanyar diners. En el llibre The Corporation, el professor de Dret canadenc Joel Bakan explica: «La llei prohibeix qualsevol altre tipus de motivacions a la seva activitat professional, ja sigui donar suport als treballadors, millorar l’entorn o animar als consumidors a estalviar (…) com a directius empresarials i administradors dels diners aliens estan mancats d’autoritat legal per promoure aquest tipus d’objectius com a finalitats en si mateixes –a menys que retornin en benefici de l’empresa (…). La responsabilitat social de l’empresa és per tant il·legal, com a mínim quan és genuïna».

Així doncs, seguint el fil d’aquesta reflexió, la tan repetida «funció social dels mitjans» no seria només mentida, sinó que, a més, seria il·legal –a no ser que aquesta coincideixi amb els interessos econòmics de l’empresa- com ho seria la responsabilitat social de qualsevol altra empresa per molt que en la seva publicitat intenti vendre constantment el seu compromís amb una causa o l’altra.
Aquesta lògica, a més, s’estén no només a les organitzacions mediàtiques privades en particular, sinó al conjunt del sector empresarial i, també, als mitjans públics. El problema, llavors, és: si pràcticament tota la informació que rebem té com a emissors els mitjans de comunicació i aquests són incapaços de fer autocrítica o reconèixer errors, com podem assabentar-nos dels seus abusos o males pràctiques?

Les conseqüències d’això es poden trobar en quatre exemples que han passat durant aquesta setmana i que, en alguns casos, ens han fet arribar lectors de Mèdia.cat.

1. La concentració de la propietat dels mitjans a l’Estat espanyol amenaça per a la llibertat de premsa: Aquesta setmana el Centre pel Pluralisme i la Llibertat dels Mèdia (CMPF) feia públic un estudi sobre el pluralisme dels mitjans a diferents països europeus. La situació a l’Estat espanyol és considerada «d’alt risc», ja que no només es valora l’alta concentració en la propietat dels mitjans –només tres grups empresarials dominen el 58% de la informació- sinó que a més no hi ha una legislació efectiva sobre transparència en la propietat dels mitjans ni cap regulació de les relacions entre els propietaris dels mitjans i els seus interessos, bé en el mateix sector o en altres.

A pesar de la duresa de l’estudi i la seva profunditat, Mèdia.cat només ha pogut trobar una notícia que en faci referència a ElNacional.cat.

2. L’errada en portada, el desmentiment minúscul: La Vanguardia del dimecres 30 de març assegurava en portada que l’Ajuntament de Barcelona havia «subvencionat un documental en què es qüestiona la vacuna del papil·loma». A banda de qualificar el reportatge com a «antivacunes», una catalogació com a mínim discutible, el problema és que l’Ajuntament tampoc l’havia subvencionat. La rectificació del diari va arribar l’endemà en un requadre pràcticament invisible. Al web la notícia va modificar-se sense informar els lectors del canvi.

3. TV3 no informa que un dels seus treballadors podria ser empresonat aviat: TV3 podria tornar a viure aturades parcials de la seva plantilla per Sant Jordi. El motiu és l’imminent judici a un treballador de la cadena pública acusat d’haver filtrat les dades laborals i salarials de tota la plantilla –incloent sous secrets fora de conveni- l’agost de 2012, en ple conflicte per la imminent aplicació d’un ERO que va acabar produint-se un any després. Una assemblea de treballadors va demanar a la direcció de la CCMA que es retirés del procés judicial i va instar al Comitè d’Empresa a convocar les aturades si això no passa. A pesar que aquest fet possiblement afecti el funcionament normal de TV3 i el servei que rebran els espectadors, la notícia no pot trobar-se al seu portal web. Sí que n’han informat altres mitjans com l’Ara o El País.

4. El SOS dels periodistes de RTVE totalment ignorat: Ahir mateix, els treballadors de Mitjans Interactius del web de notícies de RTVE feien públic un comunicat alertant del «deteriorament total» del servei i acusant els seus directius de ser incapaços de realitzar la seva feina. A pesar de la gravetat de les acusacions, només alguns digitals i mitjans especialitzats s’han fet ressò de la notícia.