Per la Ruptura
Asseguren en un acte a Navŕs, que Espanya no negociarŕ fins que Catalunya no declari la independčncia

Va comptar amb la participació de Neus Munté; del president de l'ANC, Jordi Sànchez; de l'exdiputat de la CUP, David Fernàndez; del regidor a l'Ajuntament de Berga per la CUP, Francesc Ribera "Titot"; del diputat de JxS, Lluís Llach, i Àngels Folch, militant de l'ANC i una de les signants del Manifest Koiné

 

24/04/2016 Política

El pavelló de Navàs va quedar petit divendres passat per acollir la Taula rodona per la República Catalana que estava organitzat per Navàs per la Independència. Més de 600 persones hi va assistir per escoltar a la Neus Munté, Jordi Sànchez, Àngels Folch, David Fernàndez, Lluís Llach i Francesc Ribera "Titot" i participar en el debat posterior.

Tothom va coincidir, segons Quico Sallés a La Vanguardia, a “celebrar” que el procés “va cap a endavant” més enllà dels problemes de gestió del dia a dia provocats per la transversabilidad de l'indepedentisme. “No hi ha alternativa a la independència”, va concloure Munté.

Un dels punts en comú dels ponents, el que la Munté va definir com “desdramatizació de la Declaració Unilateral de Competència”. En definitiva, tots els grups parlamentaris van apostar a l'acte per la Declaració d'Independència sota la divisa de Jordi Sànchez “que la independència no pot ser d'una altra manera que no sigui una decisió pròpia”. Això sí, va exigir no “banalitzar la DUI”. En conclusió, els diputats independentistes donen per impossible el diàleg fins que Catalunya no declari la seva independència, va apuntar en la seva crònica Quico Sallés.

Segons aquest camí processal, Espanya no negociarà amb Catalalunya fins que aquesta es declari independentista. Així doncs, des de JxSí, la CUP, Parlament i Govern van pronosticar una Declaració independentista “quan tot estigui preparat i hi hagi suficient majoria” i posteriorment, negociar amb l'Estat espanyol els termes i quitança de la desconnexió. Mai abans. Hi ha els qui fins i tot, com  Llach es va mostrar esperançat que la negociació amb Espanya sigui a “tres bandes”, és a dir, que inclogui un representant de la Unió Europea.

Matisacions sobre la desobediència

En aquesta crònica, també s'assenyala que no hi va haver tant de feeling pel que fa  la capacitat de la desobediència. D'una banda, Ribera i Fernàndez es van mostar favorables als gestos de desobediència perquè arribarà el dia en què “caldrà desobeir una legislació per complir amb una altra”.

A més de recordar casos simbòlics de desobediència com la negativa a declarar davant el jutge la alcadesa de Berga,Montse Venturós, o no atendre els requeriments de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, el regidor de Vic, Joan Coma Roura. “L'obediència es pot imposar, però la desobediència no perquè és lliure”, va assenyalar Fernàndez.

Aquesta defensa tancada de la desobediència no va sumar més suports entre els ponents. De fet, Sànchez i Munté van recordar que, a parer seu, “la desobediència no és cap objectiu”. “La desobediència no és moralment superior a l'obediència; de fet, perquè hi hagi desobedients ha d'haver-hi obedients”, va detallar Sànchez. El president de l'ANC va insistir que desobeir respon a criteris personals no sense recordar com els desobedients es van carregar la mili obligatòria. Munté va demanar a l'independentisme “desdramatizar” el concepte de desobediència.