Es diplomà per l'Escola Oficial de Periodisme el curs 1973/1974, el mateix any que escriu sobre la impunitat de l'extrema dreta a Mundo Diario i El Correo Catalán. El 9 de juliol de 1975 va ser víctima d'un atemptat ultra a casa seva amb un artefacte incendiari.L'any següent publicaria a Mundo i Arreu altres reportatges sobre l'extrema dreta espanyola i la Internacional feixista.El 1978 va ser nomenat membre de l'equip directiu del grup Zeta i va entrar a Interviú, on va publicar 140 reportatges fins a 1993.
Entre novembre i desembre de 1979 va escriure tres reportatges a la revista Interviú, en què explicava detalladament, amb noms i cognoms, les actuacions de grups d'incontrolats d'extrema dreta al País Basc. Poc després, el gener de 1980, ETA va matar dos dels individus mencionats als articles i un jutge va iniciar accions contra el periodista, que va emprendre un primer exili a París i Londres. Paral·lelament, el 4 de juny del mateix any la casa de Vinader a Barcelona va ser assaltada per un escamot ultra, que hi fa destrosses i pintades amenaçadores.El 17 de desembre de 1980 es va presentar voluntàriament a l'Audiència Nacional espanyola. Tot i ingressara la presó, va quedar en llibertat condicional amb fiança d'un milió de pessetes.
El 13 de novembre de 1981 va ser jutjat per l'Audiència Nacional, que el 17 de novembre el va condemnar a set anys de presó i una multa multimilionària per un suposat delicte d'imprudència temerària en l'exercici del periodisme. Aquest fet va generar una campanya de suport amb manifestacions i actes a favor de la llibertat d'expressió. Vinader va fugir, es va exiliar i no va tornar a Catalunya fins al 1984; després de passar tres mesos a la presó de Carabanchel, va ser indultat pel govern espanyol.
Vinader va ser president internacional de l'ONG Reporters sense Fronteres des de 1990 fins al 1993.Entre 1984 i 1998 va continuar treballant a Interviú i col·laborant amb altres col·laboracions com El Temps.Com a reporter, va cobrir, entre altres, la guerra de l'Afganistan, la Revolució dels clavells a Portugal i el final de la guerra entre Rússia i la Xina.El 2003 va presentar un programa cultural a COM Ràdio i l'any següent va fer el documental Sans cagoules sobre ETA per a Canal+.El 2008 lliurà el seu valuós arxiu al Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Xavier Vinader va morir als 68 anys a causa d'una pneumònia. (Informacions extretes de viquipèdia)