La llibertat d'en Joan Rocamora i d'en Pep Musté a principis del mes de març; marca el tomb d'una època en la lluita antirepressiva. I des d'aquestes pàgines ens proposem d'aportar elements per a valorar aquest fet que considerem realment important.

En primer lloc entenguem-nos sobre què volem dir amb això de canvi d'època. No ho diem referint-nos a la resolució política del conflicte pendent entre l'independentisme i l'Estat espanyol en el camp antirepressiu, que som conscients que amb aquestes dues llibertats no s'ha arribat plenament a la solució política col·lectiva que ha estat reclamant l'independentisme al llarg d'aquesta quasi cinquantena de mesos de mobilitzacions i pressions polítiques. Queden encara exiliats i presos (aquests a hores d' ara ja en llibertat provisional o en situació d'obtenir el tercer grau) i aquesta perduració del conflicte fa que calgui continuar recordant aquesta realitat en les mobilitzacions antirepressives que no haurem d'aturar. I el fet que els drets nacionals i democràtics fonamentals no estiguin reconeguts ni garantits (dret a l'autodeterminació, utilització de la tortura, etc.) deixen el tema encara obert en els seus termes polítics essencials.

Si parlem de canvi ho diem sobretot de cara al futur en la mesura que el centre de gravitació de la lluita antirepressiva canviarà d'ara endavant a causa de dos factors principals: d'una banda, les formes concretes que prendrà la política de l'Estat espanyol (i, per tant, la seva política repressiva); i d'altra banda, les formes fonamentals de lluita política de l' independentisme en els anys vinents.

Tot plegat ja s'havia anat insinuant des de fa temps i en aquest sentit havíem avançat ja algunes reflexions al número anterior de la nostra revista; dèiem aleshores "... en el moment actual considerem que la lluita antirepressiva independentista ha de tenir dos pilars de sosteniment fonamentals: d'una banda, el tractament adequat de la historia recent del nostre moviment amb la resolució política digna del contenciós antirepressiu que ha perdurat fins avui; i d'altra banda, la voluntat de lluitar contra una repressió ara i en el futur, una repressió que sens dubte continuarà com ens ho recorda l'entorn europeu més pròxim."

I afegíem, encara en aquest darrer aspecte: "... Només cal observar França, que domina en una part del nostre territori: aquests dies podem assistir al judici massiu contra un ampli sector del moviment de suport a l'independentisme basc que ha portat centenars de persones davant els tribunals francesos; i a la solució per la via únicament repressiva i sanguinària del conflicte obert amb el fonamentalisme islàmic algerià. I mentrestant aquest estat xovinista i arrogant s'enfronta al món, continuant impassiblement les proves nuclears al Pacífic. No ens enfrontem, doncs, a cap regim sorgit del franquisme sinó a les formes que prendrà la dominació dels Estats que ens tenen sotmesos en el moment actual de dominació del sistema capitalista. Europa no és cap bassa d'oli ni les democràcies occidentals  paradisos per al nostre poble. L'avanç de les forces de dreta tant en l'àmbit espanyol com en el francès comportarà sens dubte l'increment de diferents formes de repressió que cal que ens preparem per a afrontar per tal que el nostre moviment pugui continuar avançant en els seu camí d'alliberament social i nacional".

Ressituar el moviment antirepressiu

Cal, doncs, un esforç per ressituar el moviment antirepressiu en l'època que ve, una època en que l' estat espanyol intentarà (a través del gir espanyolista i dreta que ha estat covant els darrers temps i que pot prendre diferents configuracions) garantir la seva dominació damunt les classes populars catalanes. Aquest gir ja ha tingut una expressió política aquest 3 de març passat havent confrontat les urnes una Espanya dretana-espanyolista a una Catalunya amb voluntat democràtica i defensora de manera global de la seva identitat. Aquest és el fet essencial pel que fa a les nostres anàlisis i permet introduir algunes dades respecte a les tasques antirepressives que poden fer-se més necessàries.

Extraient ensenyaments d'altres experiències semblants podem dir que els diferents nivells de la repressió seran previsiblement els següents:

- Una repressió "institucional" que tindrà com a objectiu el blocatge de la recuperació nacional i el fre a les mobilitzacions socials. Tot l'aparell judicial espanyol es posarà a reforçar aquest marc jurídicopolític. Les pressions recents contra HB - al costat de la "magnanimitat" envers els responsables del GAL són una primera mostra d'aquesta orientació.

- Una repressió "policial" (incloent-hi, és ciar, en primer lloc la Guardia Civil, com a cos de protecció del cor de l'Estat) que es veurà més ben acompanyada en casos d'arbitrarietat o de dubtosa legalitat.

- Una -repressió "para-policial" (grups feixistes, formats sovint de membres de les forces d'ocupació "en hores lliures") que s'anirà reforçant en el règim de permissivitat que li oferirà el marc jurídico-polític i la pràctica policial.

- Una pressió "ideològica" (ja iniciada fa un cert temps) que intentarà mobilitzar el màxim de rossecs socials contra la recuperació nacional de Catalunya (fomentant l'espanyolisme del màxim de sectors socials dins Catalunya, intentant decantar la immigració multicultural contra les reivindicacions nacionals catalanes. etc.)

Tots aquests nivells de repressió aniran adreçats a frenar el moviment popular i nacional en les seves diferents expressions, atacant organitzacions i militants del moviment popular i independentistes; i tot intentant obstaculitzar al màxim la unitat dels diferents sectors de les classes populars. La intoxicació ideològica acompanyarà les diferents formes d'atac directe contra els i les militants més mobilitzats.

La lluita antirepressiva s'haurà de centrar, doncs, segons totes les previsions conjecturables en la defensa del moviment nacional i popular, tant de les seves organitzacions de manera general com de la seva militància en particular contra els atacs del que podríem definir com a bloc espanyolista-capitalista representat per l'Estat espanyol i els sectors socioeconòmics i polítics que li donen suport (No creiem que aquest bloc es pugui simplificar amb la paraula dreta ni tampoc amb la denominació de feixista, ja que va més enllà d'aquestes etiquetes i es defineix més aviat com una línia d'actuació política dins el marc d'un sistema parlamentari, una línia que se serveix de molt diversos instruments els més descarats dels quals, això sí, es configuren més còmodament dins una ideologia de dreta). Els lemes de la lluita antirepressiva hauran de ser, doncs, més antiespanyolistes i anticapitalistes que no pas simplement antifeixistes mostrant les connivències entre els diferents estaments de la repressió: judicatura - polítics - ideòlegs - forces repressives - bandes espanyolistes.

La consolidació d'aquest bloc reaccionari demanarà, doncs, una nova concepció de les aliances polítiques al si de les classes populars. Una nova concepció que hauria de partir, a la nostra manera de veure, de l'àmbit de l'esquerra nacional com a base social de mobilització en defensa dels drets democràtics fonamentals, populars i nacionals. Una nova concepció que demanarà també una nova configuració de les organitzacions antirepressives adequades a les noves necessitats.

Els CSPC estem disposats a fer tots els esforços necessaris per tal d'avanç en aquesta línia. Concretament convidem des d'aquestes pàgines a la preparació oberta d'una Assemblea en un futur pròxim on haurem d'abordar totes aquestes qüestions i on ens haurem d'esforçar per posar unes bases que permetin el rellançament de la lluita antirepressiva de l'independentisme damunt uns fonaments més adequats a la realitat.