Nadal

No la ciència, sinó el mite diu que a les dotze d’aquesta nit, enmig del silenci i de la foscor el Cel va fer un petó a la Terra i nasqué un Infant en un estable.

Quan el sol és més baix, en el solstici d’hivern, apareix (Epifania) la Llum.

Del quadern Cinc anys de Lluís Maria Xirinacs Damians

Des de fa quatre mil milions d’anys, la Terra és un globus que navega en solitari per l’univers, tancat en la seva globalitat. Tot allò que passa en un indret, tard o d’hora, influencia en els altres. Se sol dir: “el lleu batec d’ales d’una papallona a Xina, a la llarga, pot desencadenar un tornado al Caribe”.

Des d’Einstein, no solament és global la Terra. També n’és l’univers sencer. Si tinguéssim telescopis prou potents, en mirar en qualsevol direcció, ens veuríem el clatell. Una bala prou poderosa i sense obstacles, disparada per nosaltres, ens occiria a nosaltres mateixos per l’esquena.

En la Terra i en els darrers segles, els transports i les telecomunicacions modernes han fet que l’efecte globalitzador esdevingui quasi instantani. Tot és local i global alhora. La gota d’aigua cau en un lloc insignificant del llac, però l’ona que aixeca recorre tot el llac sense oblidar cap racó.

Cal que la nostra ment, la nostra visió de les coses, també esdevingui global. Cadascú -individu o comunitat- fa les coses segons ell és. Però afecten a tots i a tot. Gaudim d’una àrea de llibertat. Però l’actitud global ens fa assumir la responsabilitat de les conseqüències  que afecten el conjunt.

Un infant innocent nasqué en un racó de món en el primer Nadal. L’ona alçada per aquella petita gota ha arribat a tot el món. És un anunci punyent, signat amb la seva sang, per demanar que tots els homes s’agermanin més enllà de llurs diferències i, en boca de Francesc d’Assís, inventor dels pessebres, per demanar també que els homes ens agermanem amb els germans ocells i la germana aigua i ...

Ell, des de la seva petitesa, ha pres damunt seu, Atlant real no mitològic, el pes sencer del globus del món. Catòlic, kata-hòlic, en grec, vol dir cap al global, cap a l’universal. Tot i tots junyits. No només globalització de l’egoisme dels mercats i dels negocis. Globalització de l’amor; del servei de tots a tots i a tot, cadascun des del seu petit nínxol, a on li ha tocat de néixer. Nadal global!

Lluís Maria Xirinacs Damians. Nadal 1997