S'han begut definitivament l'enteniment tots plegats.

Demòcrates autoproclamats demòcrates demanant judicis a qui posa les urnes.

Exèrcits armats desfilant com a garants de la pau i la concòrdia.

Presó per a polítics escollits a les urnes i llibertat per estafadors de milions d'euros.

Perdedors d'eleccions que s'autodefineixen com a guanyadors tot i la clara derrota.

Guanyadors que surten a dir que no hi ha majoria de vots tot i la clara victòria.

Lluís Companys assassinat després de ser entregat pels nazis a Hendaia.

I ara es veu que els nazis som nosaltres.

Puig Antich, Salvador Seguí, les vagues, una història de resistència i ara som els nazis.

Aneu deformant la llengua amb aquesta publicitat enverinada.

Demanen respectar la independència dels jutges, doncs això, independència.

S'han confós. Han confós l'estructura d'un Estat amb casa seva.

Han cregut que el que paguem amb impostos és de titularitat seva.

Ja siguin cadires, despatxos, hemicicles, sous, carreteres o la força.

Han fet anar el terme democràcia quan volien i on volien. Ara la màscara cau sola.

Recordo aquella unidad de los demòcratas. Ara defensar les urnes ja no és de demòcrates.

I ens manifestem gràcies al fet que ells ens deixen i tenim aire perquè ells ho permeten.

Perquè la llei ara està per sobre de totes les coses, immutable, inamovible.

I si provem de créixer, desapareixerem de l'espai còsmic i ens desintegrarem.

Rosa Parks. Va pujar a l'autobús. Va seure a la zona per a blancs.

Dona negra desafiant la llei. Alabama. Estats Units. 1955.

Preneu nota. Perquè estem asseguts i assegudes a tots els autobusos.

Estem cansats i cansades de sentir-nos segregats.