Una realitat que podem contrastar amb perspectiva històrica és que el creixement de les Candidatures d’Unitat Popular ha estat gràcies a la pedagogia del fets per sobre de la verborrea partidista i interessada d’altres opcions polítiques, fets que des del principi han suposat capgirar la política municipal, passant d’una política dèspota i “caciquil” a una política d’apoderament de les classes populars, ficant-la al servei de la ciutadania, una política del poble per al poble. Els Ajuntaments governats per la CUP donen un salt qualitatiu, passen de ser un temple de corrupció i especulació immobiliària a una àgora de participació popular i construcció col·lectiva. (Pressupostos participatius, assemblees municipals, municipalització serveis bàsics...).
Altre salt qualitatiu en la consciència nacional es va produir el 13 de setembre del 2009 quan es van ficar les urnes a Arenys de Munt, front a les pressions i amenaces de l’Estat, advocats falangistes i “nous” partits fent vella política. Després d’aquesta històrica consulta es van realitzar més de 500, demostrant un cop més que la voluntat d’un poble no es pot ni silenciar ni engabiar. (continuem amb els fets)
Al 2012 s’obri un altre front de lluita, el parlamentari. Ha estat la feina ben feta a “Màtrix”, la que ha consolidat el projecte cupaire i ha donat a conèixer la necessitat de la dialèctica de base, de repensar la política des del col·lectiu sense individualismes egòlatres, del “tot per a totes, res per a nosaltres”.
Com hem fet, fem i farem, no entenem la llibertat sense justícia ni la justícia sense llibertat, ho volem tot, els drets socials i els polítics. En aquest sentit ens basem en mesures de transformació social i d’alliberament nacional a adoptar no en la política ficció com altres partits que intenten alliçonar-nos, construïm des del col·lectiu no des de l’individualisme, com pretenen alguns mitjans de pressió “hooliganians”. En aquest sentit hem de parlar del què? del com? i del quan? dels fets (altre cop els fets) emmarcats en tres eixos ben clars i indestriables:
Ruptura Democràtica, Pla de xoc d’emergència social i Procés Constituent Popular.
Anem lents perquè anem lluny, no volem travesseres que no ens porten a cap lloc però tampoc dilatacions detonades per un “processisme” bucle que desgasta l’impuls i l’agitació popular per la independència.
PERDONIN LES MOLÈSTIES, ESTEM CONSTRUINT LA REPÚBLICA CATALANA.
