Eva Serra i Puig, professora emèrita d’Història Moderna de la UB, va parlar de la commemoració de l’11 de Setembre al llarg dels segles. “No és veritat que els catalans només celebrem derrotes. La batalla de Montjuïc o l’abril de la Segona República haurien pogut ser efemèrides a celebrar, però no hem tingut cap victòria consolidada. Celebrem l’11 de setembre perquè estem en una fase reivindicativa”.
Tal com recull la crònica de l'acte que ha publicat el digital de Cultura Núvol, Eva Serra troba singular i admirable que aquesta data de l’11 de setembre hagi quedat fixada al llarg de tres cents anys en la ment d’un poble que no ha tingut una escola i una historigrafia per fer-ne una transmissió. “Hi ha hagut una permanència de la data en la memòria del la gent que ha estat eminentment oral”, diu Serra, que considera que la derrota de 1714 no és només una derrota militar sinó també de tot un model polític. Al llarg de la conferència, Serra ha situat els elements bàsics d’aquest model polític. “Les lleis es feien per les corts, no eren decrets reials. I les institucions, encara que fossin estamentals, eren més fluides socialment del que ha estat suposat i amb una gran capacitat d’evolució. Els elements estamentals són encara medivals, però aviat queden superats perquè la societat és molt dinàmica. El sector més participatiu era el de les ciutats i les viles, d’on sortien la majoria de les lleis. Predominava una noció molt garantista dels drets. A la gent no se la podia condemnar sense un judici just. I també molt important: Des del segle XV, si més no havien mecanismes d’observança que vetllaven pel respecte a les lleis sortides de les Corts. Aquests mecanismes a inicis del XVIII esdevingueren el Tribunal de Contrafaccions una mena de tribunal constitucional, que demostra que els catalans tenien ben assumit el necessari compliment de les lleis pròpies”.
Amb la derrota militar de 1714, tot aquest model polític se’n va en orris. “Els catalans deixen de ser autèntics súbdits. El que hauria pogut ser un procés semblant al de la democràcia anglesa o holandesa, deriva cap a l’absolutisme. Després de la caiguda de Barcelona, totes aquestes institucions són liquidades i queden substituïdes per un aparell militar, en un país que es queda sense la possibilitat de deenvolupar una via veritablement política”, diu Serra.
La historiadora ha afirmat que “és una constant de la història de Catalunya que la ruptura amb l’Estat democratitza les lleis i prima la justícia social”. Serra ha acabat la conferència animant els ciutadans que s’aplegaven al Saló de Cent a sumar-se a la manifestació de divendres 11 de setembre a la Meridiana de Barcelona.
Podeu llegir la conferència íntegra aquí.