En tot aquest moment històric, el procés constituent desencadenat aquest 27 de setembre i que ens ha de portar a dotar-nos d’unes noves regles de joc ha de ser exemplar, des de baix sempre, tenint en compte la participació (participar per nosaltres és decidir) i el fet que qui decideixi sigui tot el poble, no només unes elits tècniques o més ben informades. No esperarem ni admetrem que algun “expert” aparegui en pantalla, tal com ja ha passat, i ens digui que ja té la nova Constitució escrita i a punt de votar. Perquè no hi ha “expert” sense ideologia i el millor dels experts sempre serà el poble, totes i tots sense excepcions.
Cada pas ha de ser proposat, debatut i acordat per majories socials per tal que el text o els textos resultants que recullin els drets i obligacions de què ens dotem siguin realment de consens. Mai més una Constitució com l’espanyola del 78, pactada per dotze senyors en despatxos acordant equilibris mentre les pistoles de l’exèrcit espanyol no els deixaven d’apuntar.
La por no pot ser redactora de res, i menys encara dels acords que ens han de portar a organitzar-nos com a societat en els propers decennis.
Sabem que l’Estat espanyol no és un bon exemple d’estat democràtic. Més aviat tot el contrari. Sabem, doncs, que les tensions poden ser extremes, les amenaces reals i la por podria ser present en molts moments, però abans que la por hi ha el dret a decidir què volem ser, que no es pot negar a ningú però que alhora s’ha de defensar per part de tothom. I un cop assumit el dret, exercir-lo. El 27 l’exercirem però no ens vindrà d’aquí, si la comunitat internacional o la pròpia societat catalana ho demanessin, de tornar-nos-hi a posar i decidir-ho tot en referèndum, que hagués estat la més democràtica de les formes si ens l’haguessin deixat fer.
Sabem que el procés a partir d’ara no serà fàcil però per això mateix cal construir una majoria social potent i popular per fer front a les grans pors que els diversos poders (econòmic, energètic, polític, militar, religiós…) llençaran en forma d’amenaces o directament d’accions contra nosaltres.
Cal defensar el manteniment del procés en mans del poble amb la participació com a norma però alhora establir un pla de xoc per aturar la privatització i degradació dels serveis públics (sanitat, educació…) per tal que els ultraliberals no en facin negoci privat i alhora defensar com a drets bàsics la sanitat, l’educació i l’habitatge. Si tenim 450.000 habitatges buits -100.000 d’entitats bancàries- cal que el 28 mateix s’obrin per a les persones que els necessiten.
I aquestes polítiques socials com les farem? Aquesta nova gramàtica social amb quines normes comptarà? Amb les de la lògica dels drets bàsics, dels drets fonamentals. Abans que cap negoci hi posarem els drets, abans que cap elit extractiva hi posarem la societat sencera. Si és el deute públic allò que ens impedeix fer polítiques socials, l’analitzarem, l’explicarem i deixarem de pagar-ne l’il·legítim, aquells diners amb què els manaires d’una determinada època es van endeutar i no van repercutir en millores socials. Perquè la construcció de la nova república ha de ser radicalment lliure, no sotmesa ni a l’exèrcit ni al deute, però sí als drets bàsics de totes i tots.