La notícia de la mort del general Hernán Ramírez Rurange, acusat de portar a terme morts, detencions i tortures, s'ha conegut fa poques hores. El general xilè s'ha disparat un tret al cap amb un revòlver calibre 32.
Segons ha informat l'Hospital Militar de Santiago en un comunicat, Ramírez Rurange, de 76 anys, va ingressar a la 1.30 hores al servei d'urgència presentant "una ferida de bala cranial", després d'això, va morir a les 3.20 hores producte de les complicacions de la mateixa ferida.
Es tracta d'un dels 14 militars, dels quals tres d'uruguaians, condemnats el passat dimarts a la Cort Suprema de Xile per la participació en el segrest i homicidi d'Eugenio Berríos, un químic i agent de la policia secreta de la dictadura, ocorregut en els anys 90.
Ramírez Rurange va fugir a Uruguai el novembre de 1991 per evitar declarar en el judici obert per l'assassinat del excanceller Orlando Letelier, perpetrat a Washington en 1976.
Havia estat condemnat aquesta setmana a 20 anys de presó pel cas de la mort d'Eugenio Berríos (10 anys i un dia per segrest i 10 anys i un dia per associació il·lícita), encara que en aquesta mateixa instància el va absoldre del delicte d'obstrucció a la justícia. També se s'assenyalava com a fabricant de gas sarín, amb el que la dictadura de Pinochet va assassinar a diverses persones.
Suïcidi davant les responsabilitat per crims contra els DDHH
Existeixen diversos precedents de suïcidi de militars d'alt rang de la dictadura xilena: el 28 de setembre de 2013 el general Odlanier Mena, excap de la Central Nacional d'Informacions (CNI), també es va suïcidar d'un tret al cap. Aquesta mort sense afrontar les responsabilitats es va produir quan el govern de Sebastián Piñera (2010-2014) va ordenar el trasllat d'un grup d'oficials condemnats per violacions als drets humans des de la presó militar "Serralada" de Santiago al penal de "Punta Peuco", al nord de la capital xilena.
Així, Ramírez Rurange s'ha convertit aquest dijous al dotzè militar xilè que se suïcida després de ser processat o condemnat en causes de violacions als drets humans. Tal i com recorden alguns mitjans xilens, entre ells destaquen l'exdirector de la CNI, general Odlanier Mena Salines; el cruel repressor Germán Barriga Muñoz, i els sicaris de la CNI, Francisco Zúñiga Acevedo, conegut en la seva època com el Gurka, i Gonzalo Asenjo Zegers.