L'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) reivindica un espai per al seu llegat de memòria i documentació històrica, més 37.000 documents de gran valor històric i artístic, que des fa uns anys es mantenen en un pis petit situat al passeig Sant Joan, compartint l'edifici amb la Biblioteca Arús.

Aquest ateneu de referència per a la ciutat de Barcelona i per al teixit popular estava situat al carrer del Carme número 30 fins l'entrada de les tropes feixistes a Barcelona, el 26 de gener de 1939.

El 2009 l'Ajuntament de Barcelona va signar un conveni per dotar l'Ateneu Enciclopèdic Popularl d'un espai en condicions per a la documentació i la tasca que realitza aquesta entitat. Un conveni que es va tornar a confirmar en va el 2011. Però cap dels governs municipals va complir les promeses adquirides. Per aquest motiu, ara inicien ¡ la campanya de pressió 'Recuperem l'Enciclopèdic' amb el suport de personalitats i intel·lectuals perquè el consistori els assigni una seu digna abans de les eleccions municipals.

Referent del catalanisme popular

Els orígens de l'AEP arrenquen una trobada de Josep Tubau, Eladi Gardó i Ferrer i Francesc Layret, moguts per principis d'esquerres i per la repressió a causa de la fracassada vaga general de 1902. S'hi sumaren aviat Pere Coromines, el periodista republicà Ignasi Bo, Eduard Marquina, Ernest Vendrell, el pedagog, Luis de Zulueta o el neomalthusià Luis Bulffi de Quintana entre d'altres.

Es va inspirar en l'Ateneu Català de la Classe Obrera creat el 1861 i, com aquest, va tenir un paper centrat en l'orientació obrera, campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicció civil, i defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura. En aquesta primera etapa arribà a tenir 25.000 socis, i hi participaren activament diverses personalitats com el poeta Federico Garcia Lorca, Salvador Seguí, Joan Salvat-Papasseit, encarregat de la secció de la biblioteca durant una llarga temporada, Joaquim Maurín, Víctor Colomer, Manuel Ainaud Sánchez, Albert Bastardas i Sampere, Jaume Aiguader i Miró, Josep Maria de Sucre i Carrió, Joan Amades, Ángel Pestaña o l'il·lustrador i cartellista Carles Fontserè, qui va dissenyar el logotip de l'entitat representant a Francesc Layret, entre molts.

76 anys de la destrucció del projecte ateneístic

Demà 26 de gener es compliran 76 anys que els feixistes van confiscar amb les armes la seu de quatre plantes i tots els seus béns mobles i immobles. Part de la biblioteca va ser arrossegada pels carrers i van ser cremats en plena Rambla.

L'entitat va tornar a existir sense el seu antic local el 1977 i des d'aleshores ha sobreviscut en diferents petits espais de la ciutat, esperant la restitució i el retorn del seu patrimoni.

Ara reivindiquen la dignificació d'aquesta entitat històrica, i apunten el lema "Quaranta anys d'espoi, quaranta anys d'oblit. 1939-1977: paper cremats. 1977-2014: paper mullat."