Un any més, Artur Mas i la seva senyora (i dic "la seva dona” perquè l'Helena Rakosnik surt arreu perquè ocupa aquest càrrec) han agafat el telèfon per aconseguir que les aportacions de milers i milers de persones fessin possible tornar a veure com la solidaritat amb els altres és pròpia de les persones, de totes. De totes? No. D'ells no. La solidaritat no és només ajudar els altres sinó, sobretot, fer que no calgui l'ajuda. I l'Artur Mas (i aquí ja no sé si posar la seva dona o directament el seu home, Boi Ruiz) era, és i serà responsable del desmuntatge programat de la sanitat pública a Catalunya, de fer la nostra vida, la de totes i tots, més dolorosa i complicada. No, no l'acuso de ser dolent, només faltaria, només d'ultraliberal. I un ultraliberal defensa -i quan té poder aplica- una màxima ben clara: tot allò que pugui ser negoci no ho ha de fer l'Estat (la Generalitat a Catalunya) i per tant alguns "drets bàsics" poden convertir-se en exdrets, és a dir en pura arqueologia i esdevenir mercat. Aquest principi l'han aplicat a la sanitat i mentre la desmunten anem veient com administren patiment a discreció.

Avui mateix, 14 de desembre de 2014, mentre Mas i la seva senyora recullen diners per a les malalties del cor, ell mateix manté tancada les unitats d'hemodinàmica 12 hores al dia set dies a la setmana a Tarragona i Lleida. Però podem felicitar-nos, diu el barrut del Boi, perquè fa uns mesos estaven obertes només 8 hores... de dilluns a divendres. Així que si sou catalanes o catalans no barcelonins no agafeu cap infart fora d'hores perquè us hi quedareu... Bé, sempre podeu contractar alguna forma privada d'atenció o transport i no patireu tant...

Veure el responsable de la destrucció de la sanitat pública recollir diners públicament em provoca unes reflexions que no es poden escriure en paper ni a Internet. I sentir-li dir que vol aprovar uns altres pressupostos criminals i si ERC no els dóna suport és que no seran bons sobiranistes ja no dic ni que em fa perquè no cap en aquest article.

La falsa solidaritat de persones com l'Artur i l'Helena és una escopinada a la solidaritat de milers i milers de persones que alhora que defensen que cal ajudar-nos els uns als altres no destrueixen res per enriquir-se ells o els seus amics. El món és ple de gent bona però també hi ha casta i caspa i a Catalunya s'amaga sovint darrere reivindicacions que s'embruten per tenir-los al costat i cal dir-ho fort fins i tot a prop de les festes del solstici. Prou teatre i sanitat universal, pública i de qualitat.