L’exposició pública, aquest dimarts 2 de desembre, de la posició d’ERC sobre el Full de Ruta post 9N és el començament de la desinflada del gran globus que Mas i CDC (amb el suport del seu exèrcit d’aduladors mediàtics i no mediàtics) havien estat inflant aquests darrers dies.

Ara Artur Mas ho té una mica més complicat: havent cremat el dimarts passat, 25 de novembre, les darreres naus per a retornar còmodament a l’autonomisme, des d’on havia salpat l’any 2012, ara s’enfronta a la cruesa del seu gran xantatge: “o amb mi o no hi ha avançament de les eleccions”. Artur Mas sap, però, que si s’encastella en la negació de la convocatòria d’eleccions en una data pròxima, estarà acabat i que perdrà tot el rèdit adquirit amb la maniobra participativa que es va empescar el 9N.

La realitat és tossuda i no hi ha maniobres ni campanyes mediàtiques que impedeixin allò que els fets socials acaben imposant: tres llistes àmplies per a arrelar i estendre la influència de l’independentisme en tot el ventall ideològic i polític. La “gran llista” d’Artur Mas ja no serà la nau del gran triomf on es podrien haver refugiat els continuadors de l’antic règim sinó una mena de salvavides que es pot acabar emportant cap al fons tot el que resta de corrupció i d’amiguisme en la política catalana.

Joana Gorina