Ahir es va conèixer la notícia del darrer comunicat de l'organització armada ETA, que va ser enviat al diari basc GARA amb motiu del Gudari Eguna. El comunicat, que comença amb paraules d'homenatge “als gudaris que han perdut la vida a la lluita per Euskal Herria”, tant als militants de l'esquerra independentista basca i d'ETA com als que van caure en la guerra del 36 i fins i tot amb anterioritat, conté un missatge per a la esquerra abertzale.
L'escrit està centrat en el dret a decidir i el favorable escenari que, segons l'opinió d'ETA, s'ha obert a Euskal Herria amb vista a emprendre “un procés democràtic” que, en última instància possibiliti a la ciutadania a dur a terme aquest dret a decidir. ETA es felicita pel fet que hi hagi “una aliança cada vegada més àmplia” en defensa del dret a decidir, una cosa que “durant molts anys no vam ser capaços de fer”.
Segons assenyala la notícia de GARA que reproduïm ETA posa com a exemple la cadena humana del 8 de juny impulsada per Gure Esku Dago: “Persones de molt diferent ideologia i trajectòria política van unir les seves mans a la mobilització més multitudinària mai realitzada a Euskal Herria”.
Tot i això, considera que s'ha de fer un exercici de “reflexió compartida” per anar “més enllà de la reivindicació”. Exactament sobre quatre claus: En primer lloc, cita el “favorable context històric per accelerar el nostre procés” en cas que Euskal Herria “actuï de la mà de la resta de pobles”, en un moment en què aquest debat està instal·lat en l'agenda internacional arran dels casos escocès i català. En segon lloc, dirigeix la seva mirada a la posició dels estats espanyol i francès: “No existeix, a termini mitjà-curt, la possibilitat d'acordar cap proposta que reculli el dret a decidir. No, almenys, fins que vegin que aquest poble té tota la predisposició a avançar des de la unilateralitat”.
En tercer terme, ETA observa que existeix una “reivindicació hegemònica” i una “majoria suficient com per donar passos decisius. En la mesura que s'aprofundeixi en el debat i en actes concrets, s'hi adheriran més forces “. L'escrit en destaca també que “cada vegada més imperiosa necessitat” que el poble basc pot parlar i decidir: “Davant les escabetxines que estan generant en tots els aspectes les imposicions que ens arriben des de Madrid i París, Euskal Herria requereix de mecanismes per respondre a les seves necessitats ia les dels seus ciutadans“.
Compromís i generositat
El comunicat incideix en la reflexió al voltant de l'actitud de l'Estat: “Durant molts anys, el reconeixement del dret de decisió s'ha escenificat com una conseqüència dels pactes als quals calia arribar amb els estats. Creiem que, vista la reiterada actitud antidemocràtica de l'Estat espanyol i de les innombrables negatives rebudes, cal renovar aquesta visió." Conclou que també en aquest àmbit, ha arribat l'hora d'emprendre “la via de la unilateralitat” i del “procés democràtic” que porti a la ciutadania basca a prendre la paraula; és a dir, el moment d'“un procés constituent pensat, acordat i materialitzat a Euskal Herria."
Davant d'alguns interrogants existents ETA opina que els agents que conflueixen en la defensa del dret a decidir haurien d'obrir “un debat nacional” per identificar i desembolicar entre tots “aquests nusos principals”. I “concretar un acord nacional ampli per al seu exercici, amb les formulacions, els terminis i la programació corresponents”.
Missatge intern adreçat a l'esquerra abertzale
El comunicat destaca que els pròxims mesos seran “especialment importants” per al moviment independentista per avançar en el procés d'alliberament i que “ens esperen reptes enormes”, davant dels quals “cal tenir actius tots els seus militants, perquè una de les claus residirà en teixir aliances i unir forces àmbit per àmbit”. Sobre això, fa dos apunts dirigits a aquestes bases i aquesta militància:
El primer, perquè perseverin i no caiguin en la resignació "a què ens vol portar l'enemic”. El segon és igual de contundent: “Els que utilitzen maliciosament la memòria dels gudaris i els símbols i les reivindicacions històriques de l'esquerra abertzale per danyar l'actual estratègia i dividir el moviment d'alliberament, no compten amb el suport d'ETA. És més, ETA considera aquestes actuacions molt perjudicials.”
