La qüestió dels Països Catalans ha estat tractada al llarg del dia en dos actes: el primer a les 11 del matí, organitzat per l’Espai Mata de Jonc. I el segon, a les 4 de la vesprada, organitzat per la CUP. Al matí hem sentit Antoni Infante (de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià), Josep Moncunill (de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca), Guillem Fuster (de l’Assemblea Territorial de Catalunya Nord de l’ANC) i Jaume Marfany (vicepresident de l’ANC). A les 4 de la tarda a més de l’Antoni Infante hem sentit les paraules de la Marta Serra (de Catalunya Nord) i en David Fernàndez (diputat de la CUP-AE al Parlament de Catalunya).
Tal com va comentar en Carles Castellanos, de l’Espai Mata de Jonc, a la presentació de l’acte del matí, l’objectiu fonamental del Manifest-Crida Compromis pels Països Catalans era fer un esforç per a situar la qüestió dels Països Catalans en el terreny polític. Pel desenvolupament dels dos debats esmentats podem dir que enguany a l’UCE s’ha avançat de manera remarcable en aquest sentit de la politització d’una qüestió que normalment era tractada des d’un punt de vista principalment cultural o, fins i tot, sentimental.
Els debats han partit tots de l’asseveració reconeguda explícitament que els Països Catalans són la nostra nació per raons d’homogeneïtat lingüística, cultural i econòmica i que la construcció política s’havia de fer a partir de la realitat de cadascuna de les regions històriques. I que l’Estat català que es pugui assolir al Principat de Catalunya havia de partir del reconeixement, a tots els connacionals dels Països Catalans, del seu caràcter de ciutadans de ple dret. Al llarg dels debats s’han exhibit textos legals com la Declaració dels Drets Humans i experiències concretes com la d’Hongria en les seves disposicions referents als connacionals de fora de les fronteres de l’Estat hongarès etc. I també s’ha explicitat el caràcter federal que hauria de tenir la futura República Catalana Independent.
La coherència de les diferents intervencions fa pensar que, al llarg dels mesos vinents, es faran realitat les propostes que han aparegut en aquest debat, com l’endegament del Consell Federal dels Països Catalans, que va presentar en Jaume Marfany com un projecte propi de l’ANC, que es troba actualment en curs de desenvolupament. Tots els diferents ponents van estar d’acord amb la voluntat de construir els Països Catalans com a nació política, sense defugir les dificultats que aquest projecte comporta. La necessitat de donar cohesió a l’espai comunicatiu català d’abast de Països Catalans va ser un dels objectius principals exposats en aquests debats. D’altra banda, l’objectiu del socialisme i d’una societat sense cap mena d’opressió social i explícitament sense opressió de gènere va quedar exposada clarament en l’acte de al CUP.
Referèndum 9-N
Pel que fa al compromís en relació amb el Referèndum del 9 de novembre, l’acte de les 12 del migdia a l’auditori de l’UCE, on participaven ICV (JosepVendrell), ERC (Gemma Calvet), CUP (David Fernàndez) i CDC (Josep Rull), va mostrar d’una manera evident la voluntat de les diferents forces polítiques de convocar aquesta consulta.
David Fernàndez de la CUP va puntualitzar la necessitat de no fer cas del que pugui dir el Tribunal Constitucional espanyol (antidemocràtic) i respondre únicament al mandat del poble català, com a expressió de la voluntat democràtica. Segons les paraules dels diferents partits en aquesta taula rodona, el 9 de novembre tindrà lloc el referèndum (o consulta). Els assistents van agrair el compromís explicitat pels ponents i van deixar també molt clar que les diferents organitzacions polítiques han de ser conscients que si fallen en aquest propòsit seran objecte del rebuig més enèrgic del poble català i que en pagarien les conseqüències.