Francesc Macià i Lluís Companys són les dues personalitats emblemàtiques de la Catalunya de la Generalitat republicana (1931-1939), són les icones respectivament de l’independentisme i el republicanisme catalanista.
L’Espai Macià, de Les Borges Blanques, segons explica el seu tríptic anunciador, és un equipament cultural que difon, a través d’una exposició i diversos audiovisuals, el llegat de F. Macià, narrant el viatge vital i polític del mític president, la seva figura, la seva trajectòria i la seva manera d’entendre el món, basada en la llibertat, la justícia social i el progrés.
És en aquest espai que de l'11 al 13 de juliol i amb el patrocini de la Diputació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Universitat de Lleida, l’Ajuntament de les Borges Blanques i la Xarxa Vives d’Universitats, es va celebrar la trobada de treball, Del republicanisme a l’independentisme, fou coordinada pels professors de la U d L Antonieta Jarne i Marc Macià, les comunicacions van permetre un debat clarificador sobre el tema del debat.
Hem de destacar, de l’exposició de l’Espai Macià, els documents personals del President i el fons personal de Pere Mias i Codina que fou conseller amb el govern de F.Macià. L’exposició, ordenada de forma cronològica, està dividida en deu àmbits distints, que es reparteixen en les quatre plantes de l’edifici de forma pedagògica. Per a més informació podeu consultar, www.espaimacia.cat
Pensem que per la seva importància seria interessant incorporar a l’exposició el Projecte de Constitució de la República catalana, aprovat al Centre Català de l’Havana, els dies 1 i 2 d’octubre del 1928, per l’Assemblea Constituent del Separatisme Català. Un text que vol donar una visió sobre l’organització estatal de la Catalunya independent.
Els estudiosos coincideixen a valorar la ingent obra legislativa del Govern català elaborada en el període 1931-36, malgrat els dos anys del bienni negre,1934-36, es tractava d’iniciar aquell procés de reconstrucció nacional que afermaria el camí cap a la independència. La legislació, en matèria de sanitat, ensenyament, economia i urbanisme, situà el Principat en l’òrbita dels països europeus més avançats.
Tot aquest seguit de mesures legislatives, en paraules de Rovira i Virgili, volien nacionalitzar Catalunya, i dignificar les condicions de vida dels sectors populars, un urbanisme al servei de les persones pren un relleu important gràcies a les aportacions del Grup d’Artistes Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC) 1930, que fan una reflexió sobre l’urbanisme i la seva relació amb les estructures socials, la ideologia política i aspectes culturals concrets.
El Pla Macià (juliol 1934) inspirat en aquell urbanisme de la Generalitat republicana, resultat de les aportacions teòriques dels arquitectes Walter Gropius i le Corbusier (Ch- Edouard Jeanneret), el podem dividir en quatre grans blocs.
1.- La Nova Barcelona. Era un pla regulador de la ciutat amb una zonificació de l'espai per tal d'organitzar una ciutat funcional (producció, habitatge, repòs, centre cívic). S'atenia al criteri d'urbanitzar el camp i ruralitzar la ciutat (zones verdes)
2.- La Ciutat del Repòs i Vacances (CRV) Fou un projecte cooperatiu iniciat el 22/12/1933, per a construir una ciutat de vacances de cap de setmana per als treballadors. Abastava una llargària de 8 Km des de les platges de Castelldefels, El Prat de Llobregat, Gavà i Viladecans. El projecte fou elaborat pels arquitectes del GATCPAC.
3.- La Casa Bloc (Sant Andreu). En El BOGC del 02/11/1933 s'autoritzava l'Institut Català de l'Atur Forçós (ICAF) a realitzar el projecte d'una casa bloc que hauria de tenir 207 habitatges econòmics per a obrers. Projecte també dirigit pel GATCPAC i els seus arquitectes Lluís Sert, Torres i Clavé i J. Subirana. Aquesta casa bloc estava formada per un parc públic, biblioteca, llar d'infants, gimnàs, camps de joc, cooperativa de consum i club de reunió. Tot un model de vida per a la nova societat que s'estava dissenyant.
Pensem que seria interessant que l'exposició de l'Espai Macià pogués incorporar aquests elements de l'obra de govern de l'Avi, d'aquell president de la Generalitat que fou estimat i respectat pel seu poble i que, a hores d'ara, és un referent de polític honest al servei de la Pàtria i la seva gent.