Però d’on ha aparegut aquesta guerra com caiguda del cel? Al desembre de 2011 tots els mitjans es feien ressò de l’anunci del president estatunidenc, Barack Obama, que “la guerra havia acabat”. Sota el titular només la imatge de les tropes escoltant i saludant el seu president i les paraules d’Obama assegurant que deixaven “un país independent, lliure i sobirà”. La majoria d’anàlisis es feien en clau electoral nord-americana i pocs mitjans s’esforçaven a explicar com quedava l’Iraq post-ocupació. I els que ho feien donaven per acabada la guerra.
Una guerra que ja ha estat acabada en nombroses ocasions. Primer per George Bush un llunyà 2003, després per Joe Biden el 2010, però sembla que aquest tipus de cobertura només es referia a la participació estatunidenca i no al conflicte de per sí.
Tampoc els reportatges especials publicats en motiu del desè aniversari de la invasió –fa poc més d’un any- no donaven cap pista que permetés preveure un agreujament tan ràpid de la guerra. Ni tan sols la presa d’una ciutat sencera, Fallujah, a principis d’any va fer canviar la percepció que Iraq era un país que es recuperava, si bé poc a poc, del drama de la invasió i la guerra.
Ha estat necessària la caiguda de la segona ciutat del país i l’amenaça de la pròpia capital per part d’un grup islamista perquè els mitjans tornin a explicar que hi passa realment. Això sí, desvinculant-ho totalment de la situació heretada per la invasió.