El 75è aniversari del final de la Guerra Civil han estat acompanyats per unes polèmiques declaracions del cardenal arquebisbe de Madrid, Rouco Varela, segons el qual hi ha actituds que  “van causar i poden causar” una altra guerra. L’expressió va la fer servir durant l’homilia en motiu de l’enterrament de l’ex-president espanyol Adolfo Suárez.

L’ABC és precisament un dels diaris que destaca en portada l’homilia de Varela, encara que no aquesta part del seu discurs. Però la commemoració de la diada històrica del diari va més enllà i s’acompanya d’un especial que inclou un reportatge sobre com la gent que encara viu recorda el moment en que va anunciar-se que la guerra havia acabat.

El reportatge és una mostra clara d’una visió dels fets segons la qual el final de la guerra va suposar la fi de les penalitats. Al llarg del text es recullen els records de vuit persones diferents, la majoria de les quals havien passat el conflicte al bàndol feixista i els que ho havien fet en territori republicà recorden com “havíem estat veient piles de sacs de fesols o cigrons (…) durant tota la guerra, mentre nosaltres moríem de fam”.

Diversos testimonis relaten la repressió patida durant la guerra per militar en el bàndol franquista, però no n’hi ha cap que hagués patit la contrària, tot i que tots els historiadors reconeixen que va ser molt més massiva i sistemàtica. L’única víctima de la violència feixista que se cita ho va ser a causa d’un bombardeig.

Però més enllà de la tria dels testimonis, durant tot el reportatge es repeteix la idea que “les escenes d’alegria pel final de la guerra van repetir-se per tots els racons d’Espanya, independentment del bàndol amb e que se simpatitzés”. Deixant de banda que òbviament el final de la guerra era una bona notícia, no queda ni un sol caràcter en tot el text per recordar els centenars de milers d’exiliats, la repressió que es desencadenaria a partir d’aquell moment o la por a les represàlies amb la que viurien milions de persones.

Només una frase d’un dels testimonis –“la guerra havia estat molt dura… encara que la postguerra va ser pitjor”- podria deixar una porta oberta a reconèixer aquest error. Però aquest és el mateix testimoni que als set anys estava “completament mentalitzat per assumir el final de la guerra i ser conscient de la victòria”.

Una cobertura que contrasta durament, per posar un exemple, amb l’especial “Diari d’una ocupació” d’ElPunt Avui i publicat després en format llibre.