Aquest text va ser llegit al claustre de l’Institut Esteve Albert, adreçat al públic, entre els quals batlle del poble.
He d’agrair al Claustre de l'Institut que m’hagi donat l’oportunitat de parlar d’un maresmenc il·lustre, l’Esteve Albert i Corp, poc conegut, poc homenatjat, poc estudiat, potser perquè era un home que deia sempre la veritat, i ja coneixem la dita, “qui diu les veritats perd les amistats,” però el seu sentit de la justícia no li permetia de fer altrament, no es plegava ni als convencionalismes socials ni polítics dels qui ostentaven el poder, era un rebel de poble.
S’ha definit l’Esteve Albert com un “activista cultural.” Però pensem que era més que això, tenia una extraordinària curiositat intel·lectual i vitalitat, estimava la natura, la Terra. Al llarg de la seva vida exercí de poeta, historiador, dramaturg, folklorista, naturista. Inventor dels Pessebres vivents des del 1955 que es refugià a Andorra fugint del clima asfixiant de la dictadura franquista.
El 24 d'abril de 2004 al Centre Cívic de Sant Vicenç de Montalt es va presentar el llibre Esteve Albert des de Sant Vicenç de Montalt, editat per l'ajuntament d'aquesta vila. L'obra porta per subtítol, Les activitats urbanístiques culturals i de promoció del poble i de tot el Maresme. El llibre es confegeix a partir del relat i la documentació conservada per l'arxiver i cronista Antoni Buch, el principal col·laborador d'Albert al poble. En el text es dedica un capítol a les representacions de l'espectacle nadalenc, De Nativitate Chisti, l'oratori que es considera el primer pessebre vivent del maresme, es va escenificar pels volts de 1963 a Sant Vicenç de Montalt, amb la participació de gran nombre de vilatans com actors, tècnics i col·laboradors. Va atraure nombrosos visitants procedents de Mataró i la comarca.
Com a maresmenc, vull felicitar el Claustre per l’encert en la tria del nom, crec que escau per a un centre d’ensenyament el nom d’un home com l’Esteve Albert, la vida del qual es mogué dins el binomi voluntat de saber, esperit crític, junt amb la comunió dels elements de l’entorn, les pedres, plantes, rierols, arbres, que envoltaren els seus primers anys d’infantesa al poble de Dosrius.
Aquest vinculació amb els elements naturals del seu entorn, com un precursor de l’ecologisme, el portaren al compromís patriòtic amb Catalunya, amb la totalitat de la seva nació, a la defensa de la seva identitat i cultura nacional, primer durant la Generalitat republicana, durant la guerra dels Tres Anys (1936-39) i després durant els 40 anys de dictadura feixista. El catedràtic mataroní de filologia catalana Antoni Comas, definí el nostre home com: “una biografia al·lucinant al servei de Catalunya.”
Esteve Albert, com Fèlix Cucurull, polític i escriptor, Lluís Ferran de Pol, escriptor, i Manuel Serra i Moret, polític i economista, són els 4 cavallers de l’ideal, els maresmencs que malgrat la pèrdua de la guerra seguiren fidels a la Terra, patiren per això l’exili interior i exterior que els tocà viure. M. Serra i Moret no tornà mai a Catalunya, morí a l’exili.
Esteve Albert és autor del llibre: Quatre boigs de Mataró. Combat per Catalunya (1930-1937), Accessit Premi Iluro 1977. Mataró 1979. El text és una autobiografia amb la radiografia de la societat mataronina dels anys trenta, amb el retrat de l'efervescència cultural i política de l'època que ell va viure com a militant de Nosaltres sols, l'organització dels separatistes de l'època.
Durant la guerra formà part de les Milícies Alpines i col·laborà a la fugida de sacerdots (els maristes de Mataró) per la frontera pirinenca.
En esclatar la II Guerra Mundial forma part del FNC, una organització patriòtica resistent, que amb l'ajut de la resistència francesa i l'espionatge anglès, estableix una xarxa d'evasió pels Pirineus (Alibí-Maurice), que aconsegueix de salvar pilots aliats abatuts sobre territori francès, militars belgues, que es podran reincorporar als fronts de guerra, també jueus i persones que fugen de l'Europa ocupada per l'exèrcit alemany. Col·labora amb els serveis d'intel·ligència anglesos i envia informació al Consolat anglès a Barcelona i directament a Londres, des d'una emissora situada al carrer Pelai de Barcelona. El rebel de poble s'ha transmutat en espia.
Al final de la seva vida, s'interessa pels elements esotèrics presents en la nostra història, pels templers catalans, sobre les restes materials de la cultura druídica en els nostres boscos, sobre el càtars que actuen a cavall del Pirineu, alguns s'instal·len al Maresme.
Un home apassionat de vida apassionant, sempre a la percaça de de la poesia, de la utopia, que va viure la vida amb goig intensament, que fou amic dels seus amics i fidel a la Terra.