300 ANYS DE CANÇONS DE LLUITA I RESISTÈNCIA
Emotiu homenatge al General Moragues per "agafar embranzida" per assolir una Terra Lliure

Un nou país, més just, més solidari, sense explotadors ni explotats i que aplegarà el conjunt dels Països Catalans

02/02/2014 Política

Dijous passat a la nit, la sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona es va omplir de gom a gom per homenatjar tots els que durant més de 300 anys han lluitat per les llibertats nacionals dels Països Catalans. "I són 300 anys de lluita els que estem commemorant, com que som cantants i músics aquí ho celebrem cantant", així ho deia el "Romanço del General Moragues" de Jaume Arnella que va estrenar per l'ocasió. Un romanço que anava desvetllant l'Arnella de tant en tant per diferents indrets de l'escenari. (veure fotografies)

Precisament prenent com a referència la figura del general Josep Moragues, una selecció de cançons de lluita i resistència amb els seus intèrprets, cantants d'arreu del Països Catalans, van trobar des de l'inici amb la complicitat d'un públic que durant els anys se les ha fet seves com a reivindicatives en la lluita per la llibertat del nostre poble, per l'eliminació dels centres d'internament d'estrangers, contra els desnonaments  o en la defensa dels seus drets laborals. "Hi cantem un repertori contundent i expeditiu que emociona a la gent d’ara i si arriba és perquè és viu", deia el romanço.

En aquesta línia, els organitzadors del concert van recordar Pete Seeger,  que va morir aquesta setmana,  i Xesco Boix, de qui enguany es compleixen 30 anys de la seva mort. També van proclamar que “el general Moragues són tots els que lluiten per la dignitat, solidaritat, igualtat i llibertat del nostre poble”.

Amb aquest recital, el grup Coses va tornar a l'escenari després de 35 anys de silenci. Vicent Torrent i Manolo Miralles, ja no com a Al Tall, es van unir a Miquel Gil i Miquel Gironès d'Obrint Pas per El cant dels maulets. Cesk Freixas, Pau Alabajos i Feliu Ventura van cantar cançons de l'Ovidi Montllor. Tots tres van reivindicar la nació completa, així com la figura del general Basset, valencià que va defensar Barcelona el 1714. Com deia el romanço, "Per defensar Barcelona al costat dels ciutadans hi havia gent de Mallorca i també molts valencians"

"Can Vies no es toca"

Feliu Ventura també va afegir "Can Vies no es toca". No van ser aquestes, les úniques paraules en contra de la violència policial exercida aquesta setmana en l'escorcoll de Centre Social de Can Vies, ja que Gato-el-Qiman també ho fer recordant que en aquest casal és on va fer el seu primer recital. Ho va fer al finalitzar la seva actuació amb Francesc Ribera “Titot” i Jordi Fàbregas.

"Un país nou, més just i solidari, sense rics i pobres, sense explotadors ni explotats"

Per la seva banda, Titot va dir que "una cosa bona he après, que no volem ser com Espanya, sinó un país nou i millor sense donar lliçons a ningú, un país més just i solidari, sense rics i pobres, sense explotadors ni explotats".

Rafael Subirachs va demanar silenci per cantar, sense cap mena d'amplificació, Catalunya Comtat Gran per fer el seu homenatge particular al General Moragues, a tots aquells que vam morir defensant Barcelona i molt especialment aquells que van morir defensant la República".

Maria del Mar Bonet, l'única figura femenina de la nit, va dedicar Què volen aquesta gent? als “estudiants illencs que van patir la repressió policial al campus universitari de la UIB” com si el pas del temps no hagués passat. En aquesta línia,  Quico Pi de la Serra, acompanyat per Amadeu Casas, va posar al la cançó Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol. Joel Joan va recitar versos d’Àngel Guimerà en homenatge al general Moragues i "La Nova Euterpe" amb cançons relacionades amb el setge de Barcelona

Per la llengua i pels Països Catalans

Biel Majoral va deixar clar que ara més que mai cal reivindicar els Països Catalans i la llengua. Així va ser, com a cloenda d'una nit reivindicativa i emotiva, cantant tots els participants Tio canya i els els tres himnes dels Països Catalans que van fer posar tot L’Auditori en peus  “La Balanguera”, “La Muixeranga” i “Els Segadors”. Músics, cantants i públic amb estelades expressant amb crits els seus anhels de llibertat. "D’aquest patrimoni nostre en som hereus sobirans i no podem deslligar-lo dels Països Catalans" diu el romanço.

Cal dir que el recital, organitzat pel Tradicionàrius, el BarnaSants i L’Auditori, dins del marc de la celebració del Tricentenari de la caiguda de Barcelona, va ser molt fluït i molt ben conduit sota la direcció musical de Marcel Casellas que va comptar amb la base musical del grup Mesclat