Resum

Durant l’ocupació alemanya de França, els anys 1942 al 1943 i, prèviament el 1939; un grup de catalans es dedicaren a fer tasques de resistència, a París, com una continuació de la guerra que havien perdut a l’estat espanyol .

Eren membres del Partit Socialista Unificat de Catalunya dirigits pels germans Josep i Conrad Miret Musté, el primer es membre del Comitè Executiu del partit. Amb la rendició de Petain tots els dirigents del Partido Comunista de España i els del PSUC marxen de l’estat francès cap indrets més segurs, l’únic càrrec responsable que es queda, tot i rebre ordres en contra,es en Josep Miret.

Com una manera d’impartir consignes i instruccions ideològiques de la línia del partit, editen clandestinament diversos butlletins: “Butlletí d’informacions radiades”, “Sabotatge”, “Carnet del Partit” i “Combat”. Aquesta premsa té la doble condició de ser clandestina i premsa de l’exili a la vegada.

Es tracta d’uns butlletins dels que nomes es tenien referències i la seva visió física es completament desconeguda a l’interior. En el text explico com he pogut accedir-hi i les característiques dels mateixos.

Les persones, que els van fer, ho van pagar amb la vida uns i llargues penes de presó altres. Aquesta es la seva història.

PREMSA CLANDESTINA A PARÍS SOTA L'OCUPACIÓ ALEMANYA

En el curs d’un treball que vaig fer sobre la “Premsa catalana de l’exili i l’emigració (1861-1976)”, vaig esbrinar que, a París, de l’any 1939 fins el 1943 van sortir quatre publicacions, totes obra del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) que pel fet d’estar la capital francesa sota la ocupació alemanya havien de ser editades clandestinament.

 Aquests  eren “Butlletí d’informacions radiades” editat el 1939, “Sabotatge” de 1941, “Carnet del Partit” que comença a finals de 1941 o inicis de 1942. “Combat” amb un número, suposem que únic, que surt el novembre de 1943 -quan el seu promotor Josep Miret ja havia estat detingut- de tots, aquest darrer, es l’únic del que s’havia conservat un exemplar als arxius del Partido Comunista de España a Madrid. (1)

 La sorpresa em va arribar de Fabian Garrido membre de l’Amicale des Anciens Guérilleros Espagnoles en France (F.F.I.)  fill de Ramón Garrido Vidal, un gallec que va tindre una destacada actuació en la Resistència, fet que li va costar la detenció i la deportació a Dachau. En Fabian a una consulta ens ha tramés el “Carnet del Partit” no vist a casa nostre i, sobretot, dues publicacions completament desconegudes: “Catalunya” (Òrgan d’orientació política del PSUC) que el 4 de febrer de 1942 treu el número 21, i una edició de “Treball” amb el mateix subtítol del “Catalunya” i del que es continuació, que surt l’estiu del mateix any. D’aquesta edició del “Treball” no se n’ha parlat en cap dels estudis fets d’aquesta revista.

(1) Fundación de Investigaciones Marxistas ( es l’ Arxiu del PCE) c/ Alameda, 5 2on esq., (28014) Madrid Tel. 91.420.13.88 – 91.300.49.69                                                     

Ara bé, que hi ha darrera aquestes publicacions?. Doncs l’esforç i la lluita de dos germans catalans extraordinaris: en Josep i en Conrad Miret Musté, acompanyats del també català Joan Villate, els tres van pagar el seu combat amb la vida. I un impressor: Lluís Marrasé Merle.

Josep Miret va néixer a Barcelona el 23 de setembre de 1907,  feia de manyà, havia estudiat a l’Escola del Treball. S’afilia a la Unió Socialista de Catalunya on esdevé líder de les joventuts. Aquesta organització,  el 19 de juliol de 1936, es fusiona amb el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) on ell es l’home de confiança de Joan Comorera, Miquel Serra Pamiés i Beltran Súria. Quan esclata la revolta dels nacionalistes espanyols a Barcelona s’enfronta, primer a la Telefònica i desprès a les Drassanes, amb les armes a la mà, als militars sollevats. Es representant, pel PSUC, al Comitè Català de Milícies Antifeixistes. L’abril de 1937 es anomenat Conseller de Proveïments de la Generalitat i Director de Transports, poc després marxa al front com a Comissari de la XXXI Divisió, posteriorment es anomenat Comissari General de les Forces Blindades de l’Exèrcit de

CONRAD MIRET I MUSTÉ: CATALANS INICIEN LA RESISTÈNCIA CONTRA ELS ALEMANYS 

Conrad havia nascut al carrer d’Urgell de Barcelona, home vital era un gran jugador de rugbi –com el seu germà- i afeccionat al ball. Va combatre durant els tres anys de guerra als rengles de l’Exèrcit de la República. 

Un cop a l’exili i, escapat del camp de concentració, a proposta del seu germà fundà el Comitè Militar de l’Organització Especial del MOI (Main d’Oeuvre Immigrée) d’on n’esdevé el cap, pren els noms de guerra de “Lucien” i el d’“Alonso” en la relació amb els membres del PCE. Es la primera estructura resistent que es forma a la capital de la llum, incloent-hi les dels francesos.

Forma als resistents en tècniques de guerrilla urbana, s’apropien d’armes i explosius i organitzen els primers atemptats que es fan a París contra les tropes d’ocupació. Va col·laborar amb ell el romanès, Joseph Ferenz Wolf antic membre de les Brigades Internacionals que, detingut, va ser afusellat pels alemanys.

En Conrad es detingut, el 10 de febrer de 1942, als Invàlids per les Brigada Special núm. 2 de la Prefectura de Policia de París, era un cos creat  per Petain i Laval que, per entendre’ns, equivalia a la Brigada Politico-Social franquista. Van torturar-lo fins la mort el dia 27 de febrer; va aguantar sense donar cap nom dels seus companys. Durant molts anys s’ha ignorat on el van enterrar; investigacions  actuals fan suposar que el seu cos va ser llençat a la fosa comuna del cementiri de Bagneux a París; anys a venir aquella fossa va ser destruïda i les restes de l’heroic lluitador català desaparegudes per sempre.

El seu col·laborador  Joan Villate va acabar la seva odissea afusellat al  Fort Montcluc.

LLUÍS MARRASÉ MERLE, L’IMPRESSOR

 El Lluís va néixer el 14 de juny de 1918 a Ploubazianec, un poblet de la Bretanya . El seu pare, casat amb una francesa, tenia un taller de mecànic de cotxes a Barcelona, el fill va seguir l’ofici familiar. A la capital catalana ingressa a les JSU (Joventuts Socialistes Unificades).

A l’esclatar la revolta feixista s’enrola voluntari a la 27 Divisió, que marxa a combatre al front de Madrid. Allà es ferit, quan es recupera entra al cos de carrabiners de la República, amb el grau de tinent es converteix amb el correu personal del President Negrin.

Un cop a l’exili és el que imprimeix les publicacions que hem citat anteriorment; els texts eren obra personal d’en Josep Miret. En un primer, i curt, moment se’n cuidava un matrimoni de catalans residents a París, però a partir de gener de 1942 va fer-se’n càrrec en Lluís a  Villejuif, al sud de la capital.

Apart dels que hem citat van fer un número especial de “Reconquista de España” amb data del 22 de juny de 1942 i amb l’afegitó “Edicion de zona ocupada”. I un “Mundo Obrero” de l’1 d’abril del 1942. També pamflets i manifestos polonesos, probablement a petició de Lous Gronowski un dels responsables del MOI.

Es detingut a París el 27 de juny de 1942, en el curs de la caiguda massiva que hem citat, ho fa la 3ème. Section des Renseignements Généraux. El desembre de 1943 se’l condemna a cinc anys de presó i a una penyora de 1.200 francs. Empresonat a la Sante d’aquí es transferit a la presó d’Eysses i, poc desprès, deportat a Dachau. Va ser alliberat el 29 d’abril de 1945; marxà cap a Mèxic.

El 6 de novembre de 1992, mort a Sant Cugat del Vallès.       

VA SER TRAÏT MIRET ?

En el mon tancat i subterrani de la clandestinitat, les caigudes son analitzades des de molts angles per esbrinar el que ha fallat i evitar tornar a cometre els mateixos errors En el cas de Miret va haver-hi diverses suposicions, probablement per no disposar de la informació real que va provocar les detencions.

Emili Granier Barrera, va rebre una postal enviada per Miret, des de la presó, on li deia “que no es fiessin de lliberts”. Granier va deduir que es referia a Llibert Estartús, antic militant del Bloc Obrer i Camperol, d’on va plegar a l’unificar-se amb ”Izquierda Comunista de España” per formar el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista”), i va prevenir els companys. Aquesta postal va provocar que, quan els maquis del PSUC-PCE, controlaven el sud de França l’estiu-tardor de 1944, Estartús fos executat, probablement a Marsella.

També va haver-hi sospites contra el valencià Joaquim Olaso, veterà comunista que procedia de la Federació Comunista Catalano-Balear d’on va ser expulsat per defensar la unió amb el PCE. Hi havia un altre factor que no els agradava d’Olaso i es que el tenien assenyalat com agent dels soviètics, membre de la NKDV. Al ser detingut Olaso, els militants comunistes catalans, van suposar que havia “cantat” el nom del seu carismàtic líder. Aleshores deurien ignorar que Olaso va ser pres cinc dies després de Miret,  fet que impossibilitava aquesta delació o feblesa davant la tortura. Va influir en aquesta sospita el que Olaso guardes a casa notes amb noms d’altres membres de la resistència.

Hi ha un altre versió, que ens inclinem a creure com la més versemblant: Francesc Perramón Ducasi nascut a Barcelona el 2 d’abril de 1907, ex-capità de l’exèrcit republicà, membre del PSUC; a França va escapar-se d’una companyia de treballadors estrangers i va organitzar la guerrilla a la regió de Bordeus sota les indicacions i comandament d’en Miret. Organitzà sabotatges a la base de submarins de Bordeus i altres accions contra  membres de l’exèrcit alemany. En Perramón va ser seguit durant més d’un mes per la policia sense detectar-ho. Va destapar contactes que, a la vegada, després de ser vigilats i controlats, obrien noves pistes i senyalaven altres resistents. Això també explicaria la importància numèrica de la caiguda. Tot plegat són deduccions que tal vegada estan tancades en algun arxiu policial francès de l’època de l’ocupació. Va ser detingut el mateix dia que en Josep Miret; va passar per diverses presons i camps anant a parar al final a Ravensbrück –com la seva dona, Amalia López- don els van alliberar els soviètics el 2 de maig de 1945.

Arran de descobrir aquestes publicacions, he cregut que valia la pena explicar l’actitud de fermesa i dignitat dels catalans que hi havia darrera. Però, ells, només van ser l’inicií d’una lluita duta a terme per molts compatriotes nostres: en el camp de l’espionatge, organitzant rutes d’evasió, dins els rengles de la Resistència, enquadrats en diverses unitat militars: franceses, angleses, nord-americanes, russes etc. Han estat molts els que han fet possible que avui, tots nosaltres, ens puguem sentir orgullosos –legítimament orgullosos- de l’aportació catalana a l’alliberament d’Europa

FITXA TÈCNICA DELS BUTLLETINS

Carnet de Partit

El núm. 5, l’únic vist, es del maig de 1942, fet a ciclostil, un full a dos cares, amida 0’29x0’20’2 cm. Du l’article “Per l’enfortiment polític del nostre partit” que es una crida a la formació i entrega dels militants. I  “Acció i disciplina” que fa un comentari de la guerra al front de l’est. “Disciplina i acció” on reclama que les consignes siguin obeïdes “...sense vacil·lacions ni retards de cap mena”. “Amb el Partit o fora del Partit” on fa una crida als militants inactius per que s’incorporin a les tasques, i acaba “Per a poder dir que s’ha estat a Prats de Molló cal haver-hi estat de debò” com una referència a l’intent insurreccional de Macià.

Combat

El núm. 1 és de novembre de 1943, probablement es número únic. Fet a ciclostil, 5 fulls: ignorem si a doble cara o be a una sola, la consulta s’ha fet a través d’una fotocòpia. Amida 0’26x019 cm. En la salutació inicial s’adreça a tots els combatents, empresonats i a tots els lluitadors antifeixistes sense distinció d’ideologies; també als soldats de les nacions combatents contra el nazi-feixisme internacional. Diu que “COMBAT neix sota la senyera de l’unio, al servei de la llibertat i independència de Catalunya, estretament unida amb els altres pobles d’Espanya...”  Hi ha una crida del PSUC a l’Aliança Nacional de Catalunya i els articles “Franco esta en guerra contra la Unió Soviètica i Anglaterra”  i  “Proposem una gran Aliança Nacional de Catalunya”.

Catalunya

Porta com a subtítol “Òrgan d’orientació política del PSUC, Secció catalana de la III Internacional” . L’exemplar vist es el núm. 21 del 4 de febrer de 1942. Fet a ciclostil, un full a dues cares. Amida 0’25x0’19’7 cm. Porta l’article “Hitler o el mètode de la mentida”    i “Contra l’amnistia de carnet” on s’oposa a una petició de membres de la  CNT que s’han adreçat al consol franquista de Bordeus demanant  una autorització de retorn lliure a Espanya.

Treball

Posta com a subtítol el mateix que “Catalunya”. Imprès a ciclostil. Amida, el núm. 4 del 8 de juny de 1942, 0’28x0’19. Surt com a 4ª època, les altres deuen ser les de l’interior durant la República. Es un full a una cara. Porta l’article: “Ni un espanyol més a Alemanya” i “Mèxic amb guerra” .

El núm. 5 surt com a extraordinari del 22 de juny de 1942, com tots es ciclostilat, un full a dues cares. Amida 0’28’7x0’23. Porta els articles: “L’any 1942 ha d’esser el de la Victòria”, “En el primer aniversari de l’agressió hitleriana contra la Unió Soviètica, les potencies aliades fan un pas definitiu vers la victòria” i “Cada vegada que un alemany diu: ”espagnol, gut” s’ha comés una traïció contra Espanya i contra la República”.

BIBLIOGRAFIA

Granier Barrera, Emili . 1994: “Una vida plena” Barcelona: Ed. Hacer.

Bernando, C. “La caiguda de Josep Miret” Fons Comorera-Masip al CEHI.

Martis Ramos, José Luis. 2002: “Rojos contra Franco”,  Barcelona: Edhasa.

Roig, Montserrat . 1977: “Els catalans als camps de concentració nazis”  Barcelona: Ed. 62.

Surroca Tallaferro, Robert. 2002: “Premsa catalana de l’exili i l’emigració 1861-1976”, Barcelona: Generalitat de Catalunya,