La Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC) és la culminació d'un llarg procés d'afirmació política d'Amèrica Llatina davant dels Estats Units i va ser creada el desembre de 2011 a Caracas a instàncies d’Hugo Chávez, que ja estava malalt de càncer. Després de la mort del president veneçolà, el 5 de març de l’any passat, alguns van vaticinar un futur incert a  la CELAC però la presència de 33 Caps d’Estat a la II cimera de l’organització feta aquesta setmana a Cuba reflecteix que el bloc -que exclou als Estats Units i Canadà- segueix endavant. De fet la figura de Chávez encara aixeca passions: una proposta de declaració per reconèixer la seva aportació a la CELAC va causar el cap de setmana passat la primera disputa a l'Havana, entre Cuba i Panamà, en un plenari previ a la cimera.

Cuba, que està sent reintegrada a l'àmbit llatinoamericà (mentre Washington manté un embargament comercial des de fa mig segle), deixarà demà la presidència rotativa de la CELAC, (el màxim reconeixement diplomàtic regional rebut pel règim socialista de l'Havana). "Estem construint, en la dura realitat, amb esforç, l'ideal d'una Amèrica Llatina i el Carib diversa però unida", ha dit l'amfitrió de la cimera, el president cubà Raúl Castro, que lliurarà dimecres la presidència de la CELAC a la mandatària costa-riquenya, Laura Chinchilla .

 En el marc d'aquesta II cimera de la CELAC, Mèxic rellançarà les seves relacions amb Cuba, amb una visita oficial del president Enrique Peña Nieto dimecres, mentre que Raúl Castro va inaugurar dilluns la seva major obra d'infraestructura, el megaport de Mariel (45 km a l'oest de l'Havana), al costat de  Dilma Rousseff presidenta de Brasil, el país que construeix i finança el projecte. Cap dels mandataris presents a la CELAC preveu reunir-se amb dissidents cubans, a diferència del que va fer a la cimera Iberoamericana de 1999 el president  espanyol José María Aznar, causant la indignació de bona part de la societat cubana. Tot i que l'Estat espanyol no pot participar a la cimera ha volgut ser present a la zona durant aquesta setmana ja que la diplomàcia espanyola va enviar dilluns (després d'arreglar alguns problemes amb l'avió) el príncep Felip de Borbó a la investidura del president hondureny Juan Orlando Hernández. Una investidura amb la presència de molts pocs Caps d'Estat després de que la victòria d'Orlanda es veiés esquitxada per greus denúncies de frau electoral.