Memòria
El desembre que ens va deixar el "Cala"

Segon aniversari de la mort de Josep de Calassanç Serra "Cala." Gràcies al documental "Llavors de llibertat" durant aquest 2013 la figura d'aquest lluitador independentista es manté en la memòria col·lectiva

24/12/2013 Política
En Josep de Calassanç Serra "Cala" a la plaça del Rei, durant un acte de presentació de la PDD En Josep de Calassanç Serra "Cala" a la plaça del Rei, durant un acte de presentació de la PDD
 Josep de Calassanç Serra "Cala", fundador de Terra Lliure i històric independentista Josep de Calassanç Serra "Cala", fundador de Terra Lliure i històric independentista

Durant aquesta tardor s'han realitzat nombroses projeccions del documental LLAVORS DE LLIBERTAT. Cala i la generació oblidada, que recupera el vessant polític, l’activisme cultural, associatiu i humà de la generació i de la trajectòria de Josep de Calassanç Serra i Puig "Cala".

Des de Llibertat.cat ens afegim a la recuperació de la memòria d'aquest lluitador independentista i de tota una generació que va fer possible que actualment els plantejaments d'alliberament nacional s'hagin consolidat entre la majoria de la població catalana.

Com en el cas del "Cala", molts altres independentistes de generacions anteriors ens han deixat (Toni Lecha, Ramon Rocabayera, Antoní Massaguer, Ramon Subirats, Joan Mateu, Josep Lluís Perez, Sebastià Salellas, Josep Vidal "Marinu"... i molts altres). I cal mentenir-los en la memòria i explicar la història d'aquesta generació de lluitadors, perquè només explicant la nostra història petita de la lluita per la llibertat podrem bastir un futur de dignitat com a poble, un futur de dignitat que aquests lluitadors mereixen.

Un documental per a la memòria de l'independentisme

El documental realitzat per David Andreu i Josep Sabaté fa un recorregut pels moments cabdals de la generació del "Cala", com ara la carta de Brest, que va posar en comú la solidaritat dels pobles oprimits a l'Europa Occidental que lluitaven pel seu alliberament. Una solidaritat que es plasmaria en l'ajut als independentistes bascos en la seva fugida pels Pirineus per evitar la repressió, una pràctica que enllaçaria més tard amb en el naixement de l'estratègia armada al nostre país. També la creació del Comitè Català Contra la Constitució Espanyola, que va començar a perfilar la resposta de l'independentisme amb el naixement d'Independentistes dels Països Catalans (IPC) amb persones del sud que s'uneixen amb les del nord de l'Albera en l'Organitazació Socialista d'Alliberament (OSAN), i paral·lament el naixement de Terra Lliure (TL). En el documental s'argumenta la necessitat de l'estratègia armada en aquells moments en què la constitució monàrquica amb l'autonomisme barra el pas als anhels de llibertat les classes populars catalanes.

Així mateix, es fa una repassada a com l'independentisme aplega les lluites obreres i es posa com a exemple el cas de Roca de Viladecans. Treballadors de l'empresa van participar al Fossar de les Moreres l'11-S de l'any 1981, un dels actes més multitudinaris des de la implantantació de la constitució.

El documental inclou la critica de l'independentisme català a l'actuació d'ETA als Països Catalans, i molt especialment l'acció d'Hipercor, després del suport que es va donar des del país a la campanya d'HB de les eleccions europrees.

S'explica com a partir de les morts dels primers militants de Terra Lliure, en Cala ha de travessar l'Albera, moment en què es reivindica el paper de refugiat i no d'exiliat. També es parla de les tensions al si de l'organització armada que donaria pas a la seva expulsió. Però també es deixar clar que ni la repressió i les tensions fan defallir en la lluita. 

Arribata a aquest punt, en Cala, lluny d’abandonar la lluita, s’involucra en diverses iniciatives culturals que amb el temps han esdevingut pilars bàsics per al teixit social i polític nord-català amb projecció nacional, com Aire Nou de Bao o Arrels.

Josep de Calassanç Serra i Puig "Cala" (1951 - Montpeller, 18 de desembre de 2011).

Fill de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols i germà  les militants independentistes Eva i Blanca Serra. De ben jove va participar de la fundació del PSAN, el 1969. El 1975 es va exiliar a la Catalunya del Nord, un camí que va emprendre de nou el 1978, perseguit per la policia espanyola per la seva militància independentista. 


El 1974 va passar a formar part del PSAN-Provisional, essent-ne un dels seus impulsors principals, i va participar en el procés de confluència del PSAN-P i l'OSAN que donarien lloc al partit Independentistes dels Països Catalans (IPC).

Durant els anys 1974-1979 va treballar a la imprempta Mar Blava de Barcelona, on s'imprimien clandestinament gran part dels cartells i materials d'agitació del PSAN-Provisional.

El "Cala" va assumir el paper de dinamitzador del que havia de ser una futura organització armada independentista, iniciativa sorgida d’anàlisis precedents madurades al si del PSAN-P ("Què és el PSAN-P?") i dels anomenats acords de Fontpedrosa (1978).

El "Cala" va ser un membre destacat i fundador de Terra Lliure, organització armada a la qual va deixar de pertànyer el 1983, després de la II Assemblea, juntament amb altres militants que mantenien un posicionament tàctic diferenciat de la resta de l'organització.

A causa d'aquest compromís va haver de fugir junt amb la seva companya Dolors Serra i establir-se a la Catalunya Nord arran de la mort de Fèlix Goñi, mentre aquest activista participava en una acció el juny del 1979.


Durant les dècades que va viure a la Catalunya Nord va exercir d'editor i llibreter, promocionant la recuperació de la cultura catalana. Entre els seus treballs cal destacar l'elaboració del llibre Qui sem els catalans del nord.

Va participar activament en la vida social i cultural nord-catalana, va impulsar l'associació cultural Aire Nou de Bao, a la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) i a l'equip Criteri, així com a Ràdio Arrels. En aquest sentit, el 2002 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord. 


Durant els darrers anys abans de la seva mort va ser president del Casal Jaume I de Perpinyà i un important activista cultural, polític i social vinculat a l'independentisme català. També va participar en la primera Conferència que va donar lloc a l'ANC.

L'any 2005 va tornar a ser detingut i denunciat per la Guàrdia Civil, aquest cop per portar un CAT a la matrícula quan travessava la frontera de la Jonquera amb la seva parella.