CENTENARI DEL FOSSAR
Avui fa 100 anys de la primera Diada al Fossar de les Moreres

Durant aquests 100 anys (1913-2013) el Fossar de les Moreres ha acollit els actes de la Diada organitzats per l'independentisme més combatiu

11/09/2013 Història

Avui Onze de Setembre del 2013 és el centenari de la primera Diada al Fossar de les Moreres (1913) encara que la primera commemoració coneguda de la desfeta de 1714 fou una missa oficiada a la parròquia de Santa Maria del Mar, a tocar del Fossar, en honor als màrtirs morts, que se celebrà l'11 de setembre de 1886 (en aquella ocasió el Bisbe de Barcelona no va permetre que s'hi fes un parlament com a oració fúnebre). Cal citar també que anteriorment (1869) ja s'havien fet lectures de poemes catalanistes sobre els fets del 1714.

La primera ofrena floral a l'estàtua de Rafael Casanova (que de 1888 fins al 1914 va estar al costat de l'Arc de Triomf) fou el 7 de juny de 1889 en un acte organitzat per la Lliga de Catalunya en contra del nou codi civil espanyol (l'abril d'aquell any s'havia produït la primera concentració davant l'estàtua), sembla que un dels orígens d'aquesta primera ofrena va ser un poema d'Agustí Valls i Vicens escrit tres mesos abans. La primera ofrena floral a l'estàtua de Rafael Casanova durant la Diada fou l'Onze de Setembre de 1894. Durant l'ofrena floral de la Diada de l'any 1901 la policia va detenir una trentena de manifestants (amb Josep Maria Folch i Torres entre els detinguts) i com a conseqüència d'aquest fet es creà el primer grup antirepressiu del catalanisme (La Reixa). Les ofrenes florals al monument de Rafael Casanova de 1906 i 1907 van ser multitudinàries.

El 1913 el grup juvenil Els Néts dels Almogàvers i el Centre Nacionalista Martinenc realitzaren el primer acte polític al Fossar de les Moreres i el 1915 hi col·locaren una placa negra amb una llegenda blanca sota una branca de roure on hi havia inscrits els primers versos de la poesia de Pitarra. Els actes de l'Onze de Setembre de l'any 1919 a més a més de commemorar el 205è aniversari dels fets de 1714 van servir per denunciar un augment de les agressions espanyolistes i la mort de dos militants catalanistes de 16 anys (Manuel Miralpeix i Joan Benet) assassinats aquell mateix any per militars de paisà pel fet de portar "un llaç català".

Durant les dictadura de Miguel Primo de Rivera els actes foren prohibits i només es feren algunes misses en honor als màrtirs de 1714 a l'església de Sant Just i Pastor (on van detenir Antoni Gaudí quan volia accedir al temple). El 1930 es tornaren a fer amb certa normalitat els actes de commemoració del 1714 i l'any següent Nosaltres Sols! proposà per primera vegada dignificar el Fossar de les Moreres plantant-hi moreres i enderrocant les barraques comercials que ocupaven l'espai. El 1933 la Joventut Els Néts dels Almogàvers hi posà una llàntia de ferro sota la placa on hi cremava una flama pels morts del 1714. Les commemoracions de l'Onze de Setembre dels anys 1936,1937 i 1938 van ser especialment emotives pel fet d'estar el país en guerra.

La placa amb els versos de la poesia de Pitarra fou recol·locada el 1977 (l'original de 1915 va ser retirada pels franquistes el 1939) per la Comissió Pro-Fossar de les Moreres i es va fer el primer acte independentista al Fossar de les Moreres d'ençà l'última Diada de 1938 (tot i que durant el franquisme s'havia fet alguna mobilització clandestina i al 1976 s'hi va fer un “acte llampec”). Aquesta placa va durar només 1 any ja que el 1978 després dels actes convocats per diverses organitzacions independentistes agrupades a la Comissió Unitària Fossar de les Moreres va ser destruïda en una sabotatge espanyolista , a més a més dels actes del Fossar que havien estat autoritzats, durant una de les manifestacions d'aquell dia va morir Gustau Muñoz a conseqüència d'un tret disparat per la policia. El 1979 la placa va tornar a ser re-col·locada per la Comissió Pro-Fossar de les Moreres  i aquell mateix any la policia va carregar a cavall contra la concentració independentista del passeig del Born (molt a prop del Fossar de les Moreres) on s'havia recordat la figura de Gustau Muñoz mort durant la Diada de l'any anterior.

L'any 1980 l'independentisme va reunir tres mil persones al passeig del Born i els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) van exibir una pancarta demanant la llibertat dels patriotes catalans seguint així la tradició iniciada el 1913 de dedicar els actes del Fossar de les Moreres a homenatjar als patriotes que lluitaren i moriren defensant les llibertats del país. L'any 1983 el partit dels Independentistes dels Països Catalans (IPC) va organitzar l'acte del passeig del Born i l'any següent el convocà el Moviment de Defensa de la Terra (MDT). L'any 1987 hi hagué dos actes independentistes simultanis (un al Born i l'altre al Fossar que acabava de recuperar l'espai que anteriorment ocupaven unes barraques). La vigília de la Diada de l'any 1988 es va fer per primer i únic cop un concert de rock (Fossarrock) i una obra de teatre al Passeig del Born que precedí en unes hores l'acte polític del dia 11.

L'any 1992 al míting polític va parlar Toni Infante detingut durant l'Operació Garzón d'aquell any, seguint així la línia iniciada als anys '80 de cedir alguns dels parlaments de l'acte central a persones repressaliades i organitzacions antirepressives. Les commemoracions i els actes polítics de la Diada al Fossar de les Moreres i al passeig del Born han seguit sent organitzats majoritàriament per l'esquerra independentista fins a l'actualitat.

En l'àmbit del patrimoni cultural el 1999 la Generalitat de Catalunya declarà el Fossar de les Moreres com a Bé cultural d'Interès Nacional (BCIN). El 2001, després d'unes importants obres d'acondiciament (iniciades 14 anys abans amb l'enderroc de les edificacions que ocupaven el Fossar) i gràcies a l'impuls d'Òmnium Cultural i altres organitzacions, s'hi construí finalment el peveter de la Flama pels morts del 1714.