Senyor Jaume Clotet: acabo de llegir el seu article on em titlla de “paràsit” per voler manifestar-me l’11S encerclant La Caixa, tal i com proposa el Procés Constituent. Segons vostè “és un error tàctic fer una acció coercitiva contra la primera entitat financera del país, en que tenen els estalvis la majoria dels catalans”.

Suposo que estarem d’acord, senyor Clotet, en que això de l’estratègia no és una ciència exacta. Per això em permeto plantejar-li una sèrie d’opinions ‘estratègiques’ igual de vàlides que les seves.

Opinió estratègica 1: Vostè diu que encerclar La Caixa “pot restar suports a la causa”. Potser si que perdríem algunes persones amb estalvis a l’entitat. Però pensi: potser en sumem algunes d’altres! Potser sumem les persones que van perdre 600 milions d’euros a les participacions preferents a La Caixa. Potser encerclant La Caixa sumem algun desnonat o alguna persona que està farta de que els estalvis dels catalans es destinin a finançar la fabricació d’armes il·legals. Potser sumaríem algú fart de pagar-li peatges a La Caixa per moure’s pel seu país. Potser encara sumaríem uns quants manifestants que estan farts de ser governats per partits totalment endeutats amb La Caixa!

Opinió estratègica 2: Diu vostè  que “hi ha gent que no volem vincular alliberament nacional amb cap altre causa”. És veritat. Com també és veritat que hi ha gent que vol el contrari. Fins i tot hi ha gent que no mourà un sol dit per la independència de Catalunya si no és per alliberar-se de la dictadura dels mercats i del saqueig constant d’entitats bancàries com La Caixa, amb els seus paradisos fiscals i els seus llocs de treball daurats per a filles de reis. Potser si que sumaríem algú!