L'assemblea d’ARRAN Mataró, Alt Maresme i Argentona van iniciar el passat 24 de juny la campanya “O ara o mai, el jovent decidim independència” amb la qual fan una crida "a tots els joves de les nostres viles i ciutats a mobilitzar-se i organitzar-se en defensa de la llibertat del nostre país, en un moment de gran importància i transcendència com el que estem vivint." Tanmateix, en pocs dies diverses assemblees han fet públic el seu impuls de la campanya, amb l'objectiu de prendre veu i incidència des de la base davant del panorama independentista actual.

Amb aquesta campanya, des d’Arran es vol reivindicar que els joves es troben en un moment històric, "en què podem aconseguir la llibertat nacional i social del nostre país, però que sense la lluita i l’organització des de la base això no serà possible". Per ARRAN són molts els exemple històrics que ens indiquen que la classes altes de la mà de CiU acaben preferint defensar els seus interessos de classe que la independència de la nosa nació. "Cal no oblidar que, actualment, CiU mai parla obertament d’independència sinó que utilitza eufemismes com transició nacional, viatge a Ítaca o plena sobirania i està disposada a dilatar el procés mitjançant un pacte fiscal" assenyala ARRAN.

La campanya, doncs, té una oposició frontal al model de CiU, acusant-la de dilatar el procés per pretendre un pacte fiscal. Així, adverteix que "les classes altes acaben preferint defensar els seus interessos de classe que la independència de la nostra nació". En aquesta línia, s'assenyala com a única independència real aquella que emana de les classes populars del país.

La campanya es marca quatre eixos ideològics i de treball: la sobirania econòmica, l'aposta pels Països Catalans, la defensa del territori i la defensa de la llengua. Així, es despleguen quatre lluites amb l'interès comú de la independència de la nació, partint de la base de la seva connexió i necessitat de caminar plegades. Ho fan, afirmen, "en un moment en què la llibertat, sense justícia, només és el dret d'uns pocs a explotar la majoria", en què "els interessos ecologistes es troben en una situació crítica en què tot s'hi val per sertrepitjats", en què "cal que el català esdevingui l'única llengua oficial del futur estat català i mantingui aquestpaper identificador i de referència del nostre país", en què "cal reivindicar innegablement el marc natural de la nostra nació: els Països Catalans".