La mort de Videla, el franquisme i la impunitat
03/06/2013 Diego Arcos
Diego Arcos, periodista i escriptor. Argenti, immigrat i català Diego Arcos, periodista i escriptor. Argenti, immigrat i català

SÓC CONSCIENT QUE CELEBRAR UNA MORT NO ÉS UNA COSA QUE TOTS ENTENGUIN

Però  vaig celebrar  que Videla hagi mort, i que  hagi mort en una presó comuna, mentre es dirigia a un lavabo comú, que havia de compartir amb altres delinqüents com el,perquè va morir com el que va ser, un delinqüent.

Va morir condemnat a cadena perpètua, en presó comuna, jutjat per genocida, per dictador, per lladre de riqueses i de persones acabades de néixer, per destruir un país pròsper i per violar la Democràcia i el Jurament que va fer quan l'Estat li va confiar les armes de la pàtria, per  defensar-la i no per assassinar compatriotes.

Va morir sense que ni una persona li hagués donat ni un clatellot, sense que ni un dels que vam ser les seves víctimes hàgim pres venjança per mà pròpia.

ES va acabar la vida de qui va acabar amb les vides de desenes de milers de persones, que també va arruïnar  la vida de centenars de milers i que va arruïnar a un país, lliurant-lo  als enemics de la Pàtria i del Poble.

Va morir la mort en persona, l'assassí fet Estat, el cínic amic de Bisbes que assassinava amb orgull i sense compassió ni demanar perdó.

Avui la Vida ha triomfat, avui la Justícia ha triomfat, es podrirà a la presó on el va condemnar aquesta mateixa Justícia que va violar i va negar a les seves víctimes.

 

LA GRAN HISTORIA DE VIDELA, VA COMENÇAR, PRECISAMENT A MADRID, A LES EXEQUIES DE FRANCO

Videla va encapçalar la junta militar que es va alçar amb el poder després del cop d'Estat del 24 de març de 1976, i va obrir l'etapa més negra de la història Argentina. Va posar en marxa un pla sistemàtic genocida amb segrestos, saquejos i desaparició de persones, i una política econòmica neoliberal que va ser la puntada inicial d'un dels processos de lliurament als capitals financers dels recursos de la societat argentina.

Quan va acabar la Dictadura el 50 % dels llocs de feina havien estat destruïts i l’Argentina era una semicolonia de les multinacionals.

El Marc geopolític que dona la mesura adequada a la Dictadura de Videla, es diu  Pla Còndor.

Enllaç https://ca.wikipedia.org/wiki/Operaci%C3%B3_C%C3%B2ndor

Aquest pla, liderat per la CIA, va coordinar l’aplicació del terrorisme d’Estat a tota Amèrica i l’Estat espanyol.

Quan es van celebrar les exèquies de Franco, es van trobar els ministres i mandataris dretans i de dictadures de mig mon.

La ambaixada ianqui a Madrid es va encarregar de realitzar discretíssimes reunions de militars, molts d’ells ex alumnes de l’Escola de les Amèriques, situada en Panama i a on es formaven els repressors a les ordres dels EUA.

Una de les conclusions mes importants va ser la crítica al sistema de repressió pública de Pinochet, qui es va enfadar i va fer reunions amb la ultra dreta italiana de Della Chiae, per encarregar-li l’assassinat d’exiliats a Europa.

En aquestes reunions es va imposar la doctrina francesa de  la desaparició de persones, enlloc de les matances industrials dels EUA, que estaven paint  la derrota del Vietnam.

El coordinador Sud-americà va ser el Comissari Almirón, fundador de la Triple A i assessor de seguretat de la Moncloa i custòdia de Fraga.

Els procés polític que va des de novembre del 75 a la mort de Videla deixa a les clares una conclusió: la mobilització dels Drets Humans han acorralat als terroristes d’estat, els de l’Argentina com a capdavantera indiscutible, una lluita que ha bastit els pilars de la Justícia Universal, atemporal, extraterritorial i de lesa Humanitat.

 

LA QUERELLA ARGENTINA CONTRA ELS CRIMS DEL FRANQUISME:

Com s’està informat abastament, la Querella de la Jutgessa Servini, contra els criminals del Franquisme esta agafant dimensions històriques, al 15 de maig havien estat admeses a tràmit 2,769 denuncies de tot l’Estat espanyol.

Ara, amb la creació de la Plataforma Catalana de Suport a la Querella Argentina, el procés de denúncies i querelles de les víctimes dels països Catalans agafa embranzida. La decisió d’Esquerra de portar el cas de Lluis Companys a Buenos Aires estableix un punt d’inflexió.

UNA OBLIGACIO I UNA OPORTUNITAT:

La implicació dels demòcrates, de les víctimes i de llurs famílies en aquesta denuncia, que tindrà conseqüències eminentment politiques que no jurídiques, es una obligació moral i política, però també la oportunitat de internacionalitzar la situació  de revolució nacional democràtica que estem portant endavant els moviments sociopolítics dels PPCC.

La querella ja ha començat a posar en curtcircuit les relacions diplomàtiques entre l’Estat espanyol i l’Argentina, amb un efecte amplificador: una gran part de la opinió publica argentina esta indignada per la intromissió del Ministre Maragallo impedint que els primers testimonis realitzessin  la declaració via telemàtica al consolat argenti de Madrid. Molta gent que veia a l’Argentina això com un tema de iaios nostàlgics, ara ho veuen com una acció contra la sobirania de la justícia de la República.

La querella, a mes de legítima i Justa, serveix per fer activisme contra l’estat enemic i difusió del procés d’Alliberament nacional dels PPCC, a l’Argentina i Sud Amèrica, territoris i estats que tenen interessos molt confrontats amb l’Estat espanyol i que per tant seran estratègics a la hora del reconeixement de la  República Federal Catalana

Els organitzadors i lectors de Llibertat.cat han de jugar un paper cabdal i capdavanter en aquesta lluita, per deixar de ser moviments sempre a la defensiva i clamant justícia als nostres enemics i així passar a la iniciativa, sortir del provincianisme de la política de l’Estat espanyol i actuar amb gosadia i coherència, presentant tots els cassos que siguin possibles, començant per les fosses de Valencia i els afusellaments a les Illes, Alacant etc.

La situació de la mort del dictador Videla, i la querella argentina, ens seran útils si les apliquem en el present i no en clau de la historia passada.