L’Anuari Mèdia.cat 2013, que s’ha publicat aquesta primavera, posa al descobert que alguns centres sanitaris de Catalunya es neguen, sense donar més explicacions, a realitzar l’anàlisi sobre el virus d’immunodeficiència humana (VIH) a les persones que afirmin ser homosexuals. És a dir que, a l’hora de demanar la prova per detectar la infecció que pot desenvolupar la sida, en alguns llocs es discrimina segons quina sigui la tendència sexual de l’usuari.

El reportatge explica que la periodista Carla Roca Bayón es va adreçar a la Clínica Sant Josep de Vic, regentada per les germanes Josefines de la Caritat, fent-se passar per lesbiana i simulant que estava interessada en fer-se la corresponent anàlisi. La recepcionista primer va començar a buscar un forat a l’agenda, però quan la noia va dir que era lesbiana va canviar la seva predisposició inicial. Segons es recull en el reportatge, la treballadora va dir-li: “Aquí no t’ho farem això. Hauràs de dirigir-te a una altra clínica”.

És veritat que quan les sol·licituds no tenen a veure amb una pràctica preoperatòria, les analítiques no es fan habitualment a la Clínica Sant Josep i els usuaris es deriven cap a altres laboratoris. Però en aquest cas, la negativa no va ser per un tema organitzatiu o tècnic.  Segons el seu testimoni, quan la Carla va exposar que l’anàlisi era urgent van dir-li: “Si és així, ja t’ho farem”.  Però, tot seguit, en sentir la paraula “lesbiana” ja van rebutjar-la.

És greu que hi hagi homofòbia a Vic. I és greu que passi en una institució cristiana, ja que una acció així es contradiu amb l’Evangeli i amb la doctrina de l’amor al proïsme de Jesucrist. “Assistim les necessitats de la persona tenint en compte les experiències que ha viscut i reconeixem la seva identitat individual. Respectem les seves creences i l’acompanyem en el seu recorregut vital”, diu la Clínica en el seu web.

Per desgràcia, però, tampoc no sorprenen ningú aquest tipus de contradiccions discursives en àmbits catòlics vigatans, si observem que la jerarquia de Església no té una actitud que sigui gaire progressista en temes de família i de moral sexual. Recordem, per exemple, que a la glossa publicada al Full Diocesà de Vic, el bisbe Romà Casanova va arribar a dir, el passat 7 abril, que la nostra cultura s’està convertint en una societat del “crim perfecte” i va qualificar l’avortament d’ “assassinat”.

Si he opinat sobre aquest tema no només és per contribuir a denunciar periodísticament la injustícia d’una discriminació. Ho he fet perquè l’autora del reportatge és una estudiant de Periodisme de la Universitat de Vic que ha publicat amb il·lusió en un anuari valent, dirigit pel col·laborador de Nació Digital Roger Palà. Una publicació que es proposa treure a la llum aquells temes més silenciats o no prou coberts per la premsa tradicional.

El reportatge sobre l’homofòbia de la Carla Roca està contrastat amb bones fonts d’informació i documenta diversos casos. Com ja he fet notar en altres articles a Osona.com, una vegada més es demostra que els joves sense contactes i sense experiència també poden fer bon periodisme d’investigació.

Al capdavall, en aquest ofici del periodisme potser allò que més importa és l’obstinació, l’interès, l’empenta i el saber-se espavilar per buscar i trobar bones històries. Dono fe que dins els estudis de Periodisme de la Universitat de Vic tenim una pila de joves disposats a demostrar-ho. Només cal que algú els doni una oportunitat. Però que ho faci aviat, ja que alguns graduats estan marxant a treballar cap a la Gran Bretanya o Alemanya perquè en el nostre país ningú no els fa cas.