La Brimo, la temorosa Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra, ho ha tornat a fer. Ha tornat a trencar somnis, il·lusions, utopies construïdes i realitzades des de la base de l’autogestió, l'agroecologia i la solidaritat. Algun dia, haurem d’analitzar en detall les il·lusions ensorrades i destruïdes per aquest cos policial. Una Brimo enfortida i engreixada durant el període del tripartit d'ERC- ICV- PSC, que tenia al capdavant de la conselleria d’interior un suposat comunista que suposadament rebia pilotes de goma i cops de porra dels grisos durant la dictadura, però que anys més tard potser ha desallotjat més Centres Socials Autogestionats i espais alliberats, que la mateixa Garcia Valdecasas o la Senyora Tura. Llençant mes pilotes de goma o donant més cops de porra que qualsevol altre delegat/a del govern o conseller/a d’interior, fins llavors.  Fins i tot, enviant-nos els de la Brimo a la mateixa universitat, quan molts ens trobàvem en protestes pacifiques protestant pel neoliberal Pla Bolonya. Però el passat 15 de maig no va ser una contradictòria ICV, que recordem a nivell municipal va eliminar una experiència alternativa on joves del nostre municipi volien constuir quelcom semblant a l’antiga masia de Can Bernades, els qui ens enviaven la Brimo a Can Piella, sinó el govern de CiU, amb el suport d'ERC. I algun dia, tots aquests partits politics i els seus representants al capdavant de la conselleria d’interior hauran de respondre per rebentar melses, rebentar còrnies oculars deixant persones cegues d’un ull, i/o enviar joves a l’hospital amb diferents fractures. Una Brimo que, com el mitja de la Directa ha publicat recentment sembla que alguns dels seus membres es troben sent investigats per consumir cocaïna i anabolitzants...

I el passat 15 de maig ho van tornar a fer, i van tornar a treballar contra somnis, utopies, i il·lusions construïdes des de l’esforç i la suor d’un grup de joves que han construït els darrers 3 anys un espai referent en autogestió, llibertat, agroecologia i energies renovables a tota la comarca i el conjunt del país. Amb uns Mossos d'Esquadra, una Brimo, una conselleria d’interior i un govern que s’ha tornat a posicionar a favor d’un grup de mafiosos com es el Grup Alcaraz; una constructora corrupta que té com a dirigent un empresari corrupte detingut per la mateixa Guàrdia Civil fa uns anys, i que a Montcada ha fet i desfet al seu gust amb la connivència i aliança de l’alcalde del PSC Cèsar Arrizabalaga, a l’hora de rebre importants beneplàcits per a la construcció de gratacels i urbanitzacions.

Estem vivint temps de vaques magres, on els nostres drets socials i laborals van minvant a mans d’un sistema capitalista que destrueix tot el que toca. El mateix sistema que mata i assassina 80.000 persones diàriament en el nostre mon, i que a casa nostra no para de desallotjar a persones de casa seva i en enviar a la misèria i a l’extrema pobresa a milers i milers de catalanes; un sistema que no entén d’igualtat, d’equitat, ni molt menys de solidaritat, sinó que només contempla els dividends i beneficis a favor del gran capital i de mafiosos com el constructor Sr Manuel Alcaraz (detingut quan dirigia l’empresa Polizur, per ordre del jutge Emilio Soler, sota l’acusació d’haver orquestrat una xarxa de frau en el pagament de l'IVA), propietari actual dels terrenys de Can Piella.  Un personatge defensat per la justícia d’aquest país, per seguir especulant i traficant amb uns terrenys cultivables que haurien de ser de totes i tots els que vulguem treballar-los.

Potser en els temps actuals de dura crisi econòmica d’un sistema que nomes provoca fam, misèria i riquesa per uns pocs, val la pena d’aturar-se i pensar altres maneres de viure, de treballar i de repartir-nos solidàriament la mare terra.

Per això, Can Piella ha estat, és i serà sempre una solució viable que indueix a recuperar les formes cooperativistes, un sistema de producció i distribució funcional i solidari que hem heretat dels moviments obrers i anarquistes dels nostres avis d’abans de la guerra i que apunta cap a una economia social autogestionària i eficaç. Com reivindica Tarpuna Cooperativa, una entitat totalment legal a casa nostra:  “Els horts socials transformem espais en desús en finques agrícoles professionals per donar oportunitats de formació, aprenentatge o lloc de treball a persones en situacions socials vulnerables. Arribem a acords socials amb la propietat de la finca i amb entitats o institucions d’acció social, i produïm de forma agroecològica. Cada hort social és diferent, perquè s’adapta a les necessitats socials que cobreix. Aquest és el nostre repte principal, i per assolir-lo treballem des d’una organització plural, diversa i participativa. Per això, el nostre objectiu és que la producció vagi destinada fonamentalment a persones sòcies de la cooperativa.” Exactament el mateix que ha fet i fa Can Piella. 

I és en aquest sentit, que Can Piella posa el dit a la llaga a l’especulació del sòl, i nomes per això hauria de ser un referent i l’enveja dels consistoris municipals de Santa Perpetua, la Llagosta i Montcada,  per tot el personal qualificat que ha cregut en aquest projecte, com ara arquitectes, enginyers, fusters, artistes i ferrers que han restaurat la masia; així com agrònoms, pagesos, jardiners i tot un veïnat que ha regenerat l’entorn natural d’aquesta masia i n’han rehabilitat els horts de forma cooperativa. Una experiència que hauria de ser treballada i estudiada a les nostres escoles i posada d’exemple per sortir de la crisi capitalista actual, per tots els valors humans, solidaris i cooperativistes que representa.

No és just que en aquests moments tan i tan precaris, s’hagi destruït un projecte tan exitòs i vàlid com aquest, que ha costat cero euros a les diferents administracions i que tanta gent, famílies senceres, fins i tot, algunes d’elles en estat social precari, ha gaudit i ha ajudat a construir. No és just destruir somnis, il·lusions, esperança i utopies en els temps actuals que corren... però moltes estem segures que aquestes experiències son l'única solució a un sistema econòmic que ens ofega i ens destrueix com a poble i com a persones i no tenim cap mena de dubte que aquestes experiències comunitàries, cooperativistes, agro-ecològiques es multiplicaran... ja que la llavor de Can Piella ha estat ben plantada i ben regada pels seus creadors, i moltes estem segures que renaixerà amb la primavera, perquè la lluita continua...  i l’esperança es ben viva...