Antoni Pladevall i Font, capellà i historiador, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, ha redactat el Missatge de la Flama del Canigó 2013.

Per a l'Antoni Pladevall, "La Flama ha refet la unitat per sobre de tota barrera o frontera dels Països Catalans" i recorda que 1659, "una desventurada decisió política de l’Estat espanyol va trencar la unitat catalana, fent regal a França d’una part molt estimada del nostre país".

Així com també, remarca que estem a la vigília del tercer centenari del 1714, "any en què un rancorós rei d’Espanya ens va prendre les llibertats i ens va vincular, com a colònia conquerida, al decadent carro del regne espanyol, greuge que mai ha volgut reparar".

En aquest punt, assenyala el missatge, que "Espanya continua amb l’urc del vencedor i no para de vexar-nos com a poble sempre que pot. No perdona que vulguem continuar sentint-nos poble lliure. Per això hem de continuar units i disposats a lluitar i a treure forces de flaquesa per exigir el que per dret ens pertoca".

També, fa una denuncia contra tants botiflers que, més o menys camuflats, que "ens volen dividir per fer-nos perdre l’esperit i els sentiments que ens mantenen encara com un gran poble, punt que remarca com "el gran missatge de la Flama".

El text d'Antoni Pladevall, recorda el centenari del naixement de Salvador Espriu i el centenari del naixement de Salvador Espriu, tot dient que "un català i un valencià que s’agermanen en el seu amor a les nostres lletres i al seu país, dos poetes i escriptors distingits amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes: Espriu el 1972 i Estellés el 1978".

La Flama de Canigó

És el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny la Flama surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-la per totes les terres catalanes.

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres).

El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui sób poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó. (veure festes.org)

Antoni Pladevall on descriu en el Missatge de la Flama d'enguany, "El pas definitiu es feu la vetlla de Sant Joan del 1966, nit en què, ignorant fronteres, catalans de l’Estat espanyol i catalans de l’Estat francès es retrobaren simbòlicament en el mateix coll, amb abraçades de germanor i una ballada de sardanes que desconcertà el control policial de la dictadura, que només havia autoritzat el pas d’una petita caravana, no una trobada multitudinària.

El camí estava obert. A partir d’aleshores, la Flama s’ha estès arreu on hi ha catalans i ha refet la unitat per sobre de tota barrera o frontera dels Països Catalans".