Llengua
"Potonejada" pel catalą a Perpinyą

“és una paraula genuïnament catalana, oblidada a gran part del territori on la gent acostuma a fer un petó. Està documentada des del segle XIII i és el diminutiu de llavi”

01/02/2013 Llengua
Lipdub pel Català a Perpinyà Lipdub pel Català a Perpinyà | Autor: equip
El Col·lectiu 2 d’abril de la Catalunya Nord prepara una Potonejada pel proper 13 d'abril a Perpinyà, com un nou acte reivindicatiu en defensa de la llengua catalana a la Catalunya Nord.Després de l’èxit que va tenir el Lipdub de l’any passat, amb la participació de més de set mil persones que van significar un nou rècord del món.
El potó, tal com informa el col·lectiu al web de l'acte, “és una paraula genuïnament catalana, oblidada a gran part del territori on la gent acostuma a fer un petó. Està documentada des del segle XIII i és el diminutiu de llavi”. Tot i que a la Catalunya Nord se n’ha conservat el seu ús, és un mot desconegut al Principat. L’acte buscarà un nou rècord per la reivindicació del català però no serà aïllat. A tres places més de la capital del Roselló també s’hi programaran animacions, taules d’informació i xerrades per fer més completa la jornada.

Per tal que quedi constància sobre el nombre de potonejaires s’habilitaran diverses taules per a fotografiar-los. Es comptabilitzaran totes les persones que hi passin i es facin un potó pel català. A canvi rebran un certificat que ho acreditarà.
El Col·lectiu 2 d'abril “neix de la voluntat de capgirar la lògica republicana francesa de cara a la política lingüística de l'Estat”. Des de fa dècades els militants per la llengua catalana multipliquen les iniciatives “però els resultats no són pas a l'alçada ni de les esperances ni de les necessitats”.

Commemoració de l'Edicte contra el català

El 2 d'abril es commemora l'aniversari de l'Edicte reial francès que va prohibir el 1700 l'ús oficial de la llengua catalana als antics Comtats catalans. Una data simbòlica però “ni la primera, ni la darrera data de la llarga repressió que pateix la llengua catalana i els seus parlants a Catalunya Nord.” Aquest edicte sempre vigent, ja que mai ha estat derogat, va ser enfortit el 1992 pels parlamentaris francesos quan van modificar la Constitució francesa afegint a l'article 2 que especifica que “la llengua de la República és el francès”. Aquesta simple afirmació prohibeix, segons el Col·lectiu, “els drets elementals al conjunt dels parlants i de les llengües de tots els territoris administrats per França.”

El 1999 l'Estat francès firmava la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, Carta que “hauria pogut donar els drets necessaris a la salvaguarda de les nostres llengües minoritzades”, però el Consell Constitucional, a París, va decretar que “La langue de la République est le français” impossibilitava la ratificació de la Carta.