La manera d’exercir i entendre la política municipal per part dels partits partidaris de l’actual sistema porta molt sovint a deixar de banda el compromís amb la lluita internacionalista. Una lluita que gairebé sempre esdevé la gran oblidada per part de l’stablishment polític dels nostres ajuntaments, sobretot des de “l’esquerra”. Em volia referir concretament a l‘internacionalisme compromès, el de debó, el que sense fisures defensa la lluita per la llibertat de tots els pobles del món, sense excepcions. El compromís internacionalista real és el que es mostra obertament sense interessos partidistes i electoralistes i es contraposa a l’internacionalisme oportunista, aquell que es veu massa sovint als plens dels nostres municipis. Un oportunisme que arrossega grups municipals a obviar postures que haurien de ser pilars bàsics d’acció política, sobretot per part de l’esquerra, si és que aquesta aspira a esdevenir un motor real cap a la justicia social. La lluita internacionalista ha de proposar alternatives al model socioeconòmic mundial, tot creant i consolidant projectes d'actuació local amb perspectiva global.

Per coherència cal defensar decididament el dret a la llibertat de Palestina, Escòcia, Txetxènia, Euskal Herria, Kurdistan, Galiza, els Països Catalans i qualsevol altre poble del món que vulgui alliberar-se dels estats opresors i construir-se a si mateix. Malauradament l’stablishment polític de molts dels nostres municipis sovint prefereix, ja sigui de manera voluntària o per simple inèrcia, obviar certes lluites i compromisos reals a canvi de garantir-se els suports que permitin perpetuar-se i continuar ocupant càrrecs i/o cadires.