L’actitud prepotent del senyor JI.Wert no creiem que sigui una característica del seu caràcter o una atzagaiada política. És el tipus de relació que el colonitzador estableix amb el colonitzat, és l’esperit de l’Espanya imperial de quan tenia aquell imperi, donde nunca se ponía el Sol, és l’aplicació del “ordeno i mando” franquista, a la submissió de les nacions de l’Estat.
El projecte de la Llei Wert respon a l’esperit del “valido” de Felip IV, el Conde Duque de Olivares (Gaspar de Guzman i de Fonseca 1587-1645) i el seu projecte assimilacionista de la “Unión de Armas”, que comportava la castellanització i uniformització dels distints regnes de la Península. Els projectes d’Olivares xocaren amb la resistència política de les institucions portugueses i catalanes que va generar la Guerra dels Segadors (1640-1659) contra la monarquia. Amb una guerra i revolta paral·lela, desembre del 1640, els portuguesos aconseguirien independitzar-se de la monarquia.
El decret de Nova Planta (1716), pel qual perdem la nostra sobirania política com a resultat de la pèrdua de la guerra de Successió (1705-1715) és un altre intent de sotmetre’ns als valors lleis i cultura d’una Espanya de matriu castellana. Malgrat tots els senyors Wert que ens han precedit en la història, no ens han pogut assimilar, ni eliminar com a poble, i cada vegada el sentiment independentista creix en el si del nostre poble, que ha entès que la República Catalana és l’única solució per a la nostra continuïtat com a nació.
L’escola catalana ha estat el puntal que ha permès la persistència de la nostra cultura i personalitat nacional, en un context on l’espanyolisme uniformitzador del PP, PSOE és dominant a tot l’Estat, i el PSC-PSOE, té un paper encara que minvant, a la Catalunya Principat.
Si l’atac a l’escola catalana ha estat tan frontal, és per la importància que ha tingut aquests darrers 30 anys per a evitar la minorització del nostre idioma i cultura.
El nostre poble sempre ha reaccionat de forma enèrgica davant dos fets que li han resultat insuportables:
1.- Davant la tortura i els abusos policials. Quan l’Operació Garzón el 1992, el rebuig a les tortures que se’ls infligí als detinguts fou massiva, en forma de concentracions, actes, documents de denúncia.
2.- L’atac al català com a element diferencial del nostre caràcter nacional. L’idioma amb el qual ens parla la mare i l’avi ens explica històries de quan era jove.
Avui, “Somescola” defensa la catalanitat de les nostres escoles. Durant els anys vint i trenta l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1899-1939) va dur a terme una meritòria tasca pedagògica de catalanització dels nostres infants, llibres sobre història i geografia de Catalunya, cursos de català, Biblioteques per a infants. La nostra voluntat de reconstrucció nacional ve de molt lluny, i persistirem en la tasca, fins a la victòria, malgrat tots els entrebancs que puguem trobar en el camí.