Les quaranta-i-escaig comarques que conformen la Comunitat Autònoma de Catalunya són ara presa del brogit electoral. Les eleccions al Parlament del Parc de la Ciutadella per al proper 25 de novembre s’han definit com a “històriques” o “plebiscitàries”. Les proporcions de vots que rebin les candidatures, salvada la frontera temible del 3%, decidiran les proporcions d’escons entre les formacions polítiques.

 Fa poc menys d’un mes, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) encara no havia decidit de presentar-s’hi. Ho va fer el 13 d’octubre, gràcies a una feina de mesos de preparació des de la Comissió de Lluita Institucional, i el mateix dia que ho decidia, havia de fer front al repte de la recollida d’avals. La xarxa de casals independentistes i populars va permetre recollir 27.111 avals, que foren l’impuls a la creació posterior de grups de suport en molts pobles i ciutats. Ara mateix, anem de bòlit amb xerrades i paradetes, debats i encartellades, bustiades i concerts. Però, per què ho fem tot això?

Ho fem perquè creiem en allò de la legitimitat de totes les formes de lluita. I, en aquest sentit cal entendre la lluita institucional, indestriable de la lluita al carrer o la lluita en els centres de treball. La lluita institucional, alhora, és quelcom més que una lluita per aconseguir regidories o escons. També ha d’ésser una lluita per preparar les institucions de demà, els organismes de sobirania popular, dels quals, un primer pas, és justament l’Assemblea de Càrrecs Electes dels Països Catalans.

Les institucions d’ara no són les nostres. Això no ha impedit que les regidores i batlles de la CUP, amb el suport de les assemblees locals, hagin aconseguit avenços, bé en tasques d’oposició o ja, fins i tot, en tasques de govern municipal. Però el sostre d’aquesta feina és més baix del que ens pensem i, amb el buidatge constant de drets socials i democràtics, les classes dominants el fan i faran baixar encara més.

Els resultats del 25N seran un indicador de la recepció de la proposta independentista i anticapitalista que encarna la CUP-Alternativa d’Esquerres. Bons o dolents, els resultats electorals són oblidats aviat. El repte, doncs, és que el suport aconseguit durant aquests dies cristal·litzi i serveixi per enfortir les lluites populars arreu dels Països Catalans.