Recursos naturals
La CUP defensa l’aigua del Segre i s’oposa als transvasaments

“En la mesura que el subministrament d’aigua deixa de ser un servei públic per a ser un negoci privat deixen de tenir-se en compte els criteris socials, ambientals i territorials i es valoren només els interessos econòmics dels seus gestors”

03/11/2012 Política

La possibilitat de transvasar l’aigua del Segre cap a les comarques costaneres, especialment cap a l’àrea metropolitana de Barcelona, és un perill real que reapareix cada cop que aquelles zones es troben en situacions de dèficit hídric.

Per evitar-ho la CUP ha remarcat el seu compromís en la defensa dels recursos naturals de les comarques de Ponent i la seva oposició a qualsevol transvasament d’aigua de la conca de l’Ebre “cap a les grans aglomeracions urbanes, industrials i turístiques de la costa”.

En un acte celebrat l'1 de novembre al costat del riu Segre al seu pas per Balaguer, els candidats Josep A. Vilalta i Helena Guillen van recordar que fa uns anys el PP, amb la complicitat de CiU, ja va intentar imposar el Plan Hidrológico Nacional (PHN) i pocs anys després només unes pluges intenses i imprevistes van impedir que el govern tripartit del PSC, ERC i ICV s’emportés l’aigua del Segre a Barcelona. 

A més, recorden també que el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, s’ha mostrat en més d’una ocasió partidari de cedir els excedents d’aigua del Segre a la capital catalana.

Segons Vilalta, aquest risc continua existint “perquè s’intenta revifar un model econòmic basat en el creixement especulatiu i insostenible, amb projectes com el Barcelona World al camp de Tarragona o l’intent fracassat d’ubicar l’Eurovegas al Baix Llobregat”.

Aquest perill, segons els independentistes, augmentaria encara més amb la privatització prevista de l’empresa pública Aigües del Ter-Llobregat, que abasteix la conurbació de Barcelona. “En la mesura que el subministrament d’aigua deixa de ser un servei públic per a ser un negoci privat deixen de tenir-se en compte els criteris socials, ambientals i territorials i es valoren només els interessos econòmics dels seus gestors”, afirma Vilalta.

Per la seva part, la balaguerina Helena Guillen, va insistir en la necessitat de mantenir els cabals ecològics del riu per a garantir el correcte funcionament de l’ecosistema fluvial i va subratllar que l’explotació dels recursos naturals han de generar riquesa a les zones on aquests s’obtenen.