A mesura que el procés d'alliberament nacional dels Països Catalans va avançant i s'obre camí a Catalunya, han anat aflorant sectors i veus a favor de mantenir l'estatus quo espanyol. Les massives manifestacions que el poble català va protagonitzar el passat Onze de setembre als carrers de Barcelona i d'altres indrets de Catalunya en defensa de la seva pròpia llibertat han desfermat les ires dels sectors espanyolistes i imperialistes, tant a Catalunya mateix com a Espanya.

D'una banda l'espanyolisme tradicional hereu del franquisme ( PP, Falange...) així com els diferents aparells de l'estat ( Exèrcit, Cossos i Forces de Seguretat, sectors judicials, executius....) han esgrimit amenaces i advertències molt dures contra el poble català i contra l'independentisme. De l'altra sectors "progressistes" ( PSOE, UPYD...) espanyols s'han alineat en un front transversal imperialista que engloba tots l'espectre polític al marge d'ideologies i han carregat fort contra Catalunya i el seu anhel de llibertat. Finalment diferents sectors socials del món de la cultura, l'art, la ciència...han el·laborat manifestos i s'han pronunciat en la mateixa línia. Els instints pàtris de l'espanyolisme estan excitats i l'ofensiva global a favor de l'estat monàrquic hereu del franquisme i perpetuat a través d'una Constitució "atada y bien atada" pel Caudillo, son ben notoris.

És especialment curiós el cas del peix bullit Pere Navarro i Morera ( PSOE), que ha passat de ser un insuls càrrec del PSOE  a un crispat i agressiu federalista frustrat que reivindica la unitat del Regne. L'home va pujant el to al llarg de la campanya i cada cop s'enfila més fent allò tant típic de polaritzar la campanya entre ells i CIU, allò del bipartidisme.

A Catalunya mateix l'espanyolisme s'ha reagrupat i els diferents partits i plataformes espanyolistes reivindiquen una recentralització territorial i retallar i escurçar l'autonomia del principat de Catalunya. El nou partit de l'unionisme tranaversal, C's, ha fet una crida a la unió de C's- PSOE-PP  i d'altres partits per garantir la unitat d'Espanya. Aquests dies de campanya electoral C's ha esgrimit el fantasma guerracivilista, recuperant la vella estratègia de la por que tantes generacions ha desactivat. Encara avui la gent més gran té por d'un nou Franco salvador de la pàtria espanyola. Tot s'hi val contra la democràcia! Això ho saben moltes generacions que van patir els estralls dels antidemòcrates.

També alguns sectors anticapitalistes es pronuncien en contra del dret d'autodeterminació del poble català al·legant que aquest procés està comandat per les forces neoliberals ( CIU i els seus aliats) i que per tant cal continuar amb la unitat d'Espanya perquè segons ells una Catalunya independent seria un paradís fiscal neocon en mans de convergents. Bé, com a anticapitalista que soc comparteixo la preocupació per l'ascens de la dreta a Catalunya però ningú em podrà negar que Espanya no és que sigui precisament un territori lliure de capitalisme i de la dreta més rància i salvatge d'Europa. En aquest sentit certs rebrots lerrouxistes son ben curiosos.

L'imperialisme espanyolista transversal és el mateix que està anorreant la llengua catalana al País Valencià i a les Illes Balears, el mateix que esgrimeix la força de les armes quan cal i el mateix que s'arrenglera amb els estats més antidemocràtics com ara Rússia, Sèrbia o Xina a l'hora de combatre el que ells anomenen separatisme. Recordem que aquests imperis també combaten a sang i foc als pobles que resten atrapats sota la seva ocupació i utilitzen tot tipus d'arguments i jocs bruts per impedir-los la seva llibertat.

Sigui com sigui aquest poble porta segles lluitant contra l'imperialisme i el procés que s'ha desvetllat no estarà exempt de tensions i convulsions, així com de provocacions, desestabilitzacions i fins i tot violències. L'imperialisme espanyol va patir un greu daltabaix al 1898 que es va traduir en una colossal crisi social, política i d'identitat. Avui, 114 anys després l'imperi continua desplomant-se i els pobles que restem atrapats en aquesta presó de pobles ja hem assolit la majoria d'edat i volem emancipar-nos.

La recerca de la llibertat, la voluntat d'exercir un dret democràticament no la podrà aturar pas ni l'exèrcit ni les forces de seguretat de l'estat. El poble català té dret a escriure la seva pròpia història i en aquest procés les classes populars hi tenim molt a dir perquè per responsabilitat no podem deixar tot això en mans de la nostra pròpia dreta.