El llegat de Joan fuster ha centrat bona part de les activitats de la darrera Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent en el 50è aniversari de la publicació "Nosaltres, els valencians", el 90è del seu naixement a Sueca i el 20è de la seva mort.

Sota l'ombra del Canigó, Joan fuster ha estat recordat, estudiat, reivindicat i fins i tot, s'han donat a conèixer noves aportacions de la seva mà cap a textos sobre la identitat nacional catalana.

Els aforismes de Fuster per endinsar-nos en la seva personalitat

L'homenatge de la UCE a Joan Fuster duia per títol "El País Valencià avui: 50 anys de la publicació de “Nosaltres, els valencians” i va comptar amb la participació d’Adrià Martí (Escola Valenciana), Pere Manzanares (que va llegir un escrit del professsor de la Universitat de València Ferran Archilés, que va excusar la seva presència a l’acte), l’historiador David Garrido i el periodista Martí Estruch.

En el debat es va parlar de la situació actual al País Valencià, tot fent referència a aspectes com la situació de la llengua catalana o el desencant de la Transició que es va produir de manera especial al País Valencià. Fuster va ser present, sobretot, en la ponència del darrer en intervenir, MartíEstruch, que a través de deu aforismes de l’autor de Sueca va explicar la importància de Fuster; la vigència de “Nosaltres els valencians". Un llibre, segons Estruch, no pretenia posar les bases de cap nacionalisme valencià, sinó tan sols provocar. Ara bé, va reconèixer que no havia rebut les respostes que mereixeria, almenys al Principat, sobre la visió dels Països Catalans, lamentava. Pel periodista, en tot cas, el llegat "repercuteix des de l'edició d'El Temps fins a Obrint Pas". Estruch també va reivindicar la tasca periodística del savi de Sueca i el va considerar de "lectura obligada".

Pel que fa al País Valencià, Garrido va fer una lectura en positiu de la situació actual. "A la dreta, en el fons, tant li és la bandera o la llengua, allò que els importa són els diners. Aquest país és el nostre; no ens poden dir res i hem de fer un esforç", clamava. Per Garridó, el llibre de Fuster "ajuda a comprendre això", si bé és tan sols "una peça més" per bastir la identitat valenciana.

Adrià Martí,va afirmar que "El blaverisme militant no ha desaparegut, s'ha fet del PP", va alertar Martí, que va denunciar l'atac a la llengua a tots els Països Catalans "planificat deliberadament". "Hi hem de donar resposta conjunta perquè ens uneix molt més que una llengua", va demanar. "Segur que Fuster hi hauria estat d'acord" va afirmar.

Fuster i Barcelona

Martí Estruch, va anunciar que és a punt d'editar un nou llibre titulat "Joan Fuster i Barcelona" sobre la relació de l'escriptor amb Barcelona i els intel·lectuals catalans de l'època, al qual acompanyarà una exposició que ja s'ha vist a Sueca.

Presnetació del llibre "Viatge pel meu país. En el camí de Joan Fuster, 50 anys després"

L'escriptor nord-català,  Joan Daniel Bezsonoff , va presentar el llibre escrit per Joan Garí, seguint els itineraris que va seguir Fuster per a l'elaboració d' 'El País Valenciano'. En aquest projecte ha comptat amb la col·laboració del fotògraf Joan Antoni Vicent. Junts han pogut comprovar els canvis que s'han esdevingut en la pell i en la mentalitat del país en aquestes cinc dècades.

Auladell presenta la recerca sobre l'apèndix de "Justificació de Catalunya"

El professor barceloní Joaquim Auladell va argumentar que l'apèndix que consta en algunes edicions d'una de les obres cabdals del pare Armengou, "Justificació de Catalunya", és obra de l'intel·lectual valencià.

Nosaltres, els fusterians

També es va donar a conèixer, "Nosaltres, els fusterians" que està difonen el pensament polític fusterià i que està formart per organitzacions independentistes valencianes,  Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Moviment de Defensa de la Terra (MDT), i Solidaritat Catalana per la Independència (SI). La campanya que disposa de Facebook i Twittter.

Seminari d'investigació: Joan Fuster, el seny ordenador de la nació catalana

Sota la coordinació de Josep Guia, doctor en matemàtiques i en filologia, Universitat de València, durant qutre dies s'ha analitzat la vessant nacional de l'obra de Joan Fuster. Han paraticipat, el propi Josep Guia, Ferran Garcia-Oliver, catedràtic d'història medieval a la Universitat de València; Vicent Partal, periodista, director de Vilaweb i Josep Maria Muñoz, historiador, director de L'Avenç.