La situació econòmica no ens pot fer oblidar que no només és en aquest àmbit (l’econòmic) que ens estan esprement, també ho estan fent en l’àmbit cultural i lingüístic; és la visió clara de la voluntat d’extermini d’un poble que pretenen colonitzar, malgrat que ens hi haguem resistit durant tants anys. Si nosaltres no perdem l’horitzó, ells tampoc; és una guerra constant –desarmada, però guerra–; davant la qual no podem desentendre’ns, perquè desentendre-se’n és posar-se de part dels que ens volen derrotats.

Ara que l’activitat a les escoles es reprendrà, recordem que al País Valencià es va aprovar el decret sobre plurilingüisme, que es presenta en detriment del coneixement de català per part dels alumnes i de la normalització lingüística, i que arreu dels Països Catalans els diferents programes d’immersió lingüística s’han posat en dubte perquè malgrat els bons resultats que han donat fins ara, hi ha qui malda per esquerdar la societat i amb ella el país, és clar. Sort que arreu hi ha qui treballa per evitar ser trepitjats i aniquilats, llàstima que falti més consciència de país i germanor entre les diferents realitats perquè fer pinya ens fa ser forts com la mata de jonc de Ramon Muntaner.

Tot això ens mostra que no ens podem encantar, perquè ara fins i tot es permet l’ultratge (o no ho és, el fet que es designi aragonès oriental, el català de la Franja?); a més, la crisi és l’excusa a qualsevol mal, i a vegades l’enemic porta barretina i espardenyes. Com que sovint l’àmbit cultural es ven com un bé del qual es pot prescindir, la crisi l’afecta directament, sense tenir en compte que només els pobles culturalment ferms poden construir-se un futur sòlid, poden aixecar-se amb virulència per afrontar-lo; és clar que tampoc els interessa facilitar-ho –com tampoc interessava als nazis que creixessin nous jueus.

A Reus, a tall d’exemple (de l’exemple que m’és més proper), l’Ajuntament ha perdut el nord i sembla haver-ho fet sense cap tipus de vergonya. S’han aprovat uns pressupostos per a la Festa Major de Misericòrdia al Consell de l’IMAC 20 mil euros per sota dels que s’havien aprovat al ple de l’Ajuntament (sense el consentiment de la CUP, i amb un gerent de l’IMAC i un regidor de cultura que al·legaven desconèixer estar retallant-los), com a clar exemple de la manca de paraula del consistori, que només fa uns mesos havia dit que rebaixava 18 mil euros del pressupost destinat a la Festa Major de Sant Pere per destinar-los a la Festa Major de Misericòrdia per, així, intentar-li donar més volada; i com a clar exemple de quina és l’aposta d’aquest nou govern municipal per la cultura tradicional. I encara n’hi ha més, l’alcaldessa accidental del PP de Reus, amb una clara voluntat de fer-se sentir, va anul·lar un festival musical (el Rock’n Reus) poques hores abans de començar, sense tenir en compte que així no funciona un Ajuntament seriós (si hi havia alguna irregularitat s’hauria d’haver comunicat abans i no contradir-se amb d’altres regidories de l’Ajuntament, de CiU, que hi estaven donant suport i que fins l’últim moment van estar col·laborant en l’esdeveniment). D’aquesta manera, va deixar amb el cul a l’aire tots els que hi havien apostat, els propis organitzadors, és clar, entre ells l’Associació d’Hosteleria de Reus i el Baix Camp, i el mateix Ajuntament. Com deia, només s’entén si hi havia al darrere un afany de protagonisme. Ja veurem com acabarà tot, i si els tribunals no faran pagar aquest seu narcisisme a tots els contribuents.