Cada cert temps ens obsequien amb una enquesta en la qual es tracta d'investigar sobre quina és la principal preocupació de les i dels ciutadans de l'Estat espanyol. Estat espanyol, en què hem de romandre "manu militari" bascos i basques, gallecs i gallegues, catalans i catalnes i altres pobles, a qui senzillament no ens deixen triar.

Tradicionalment era el “terrorisme” la principal preocupació de les persones enquestades, cosa que encantava aquells que gestionen l'esmentada presó de pobles que és Espanya. Aquesta preocupació donava arguments i via lliure per poder desplegar tot el seu aparell repressiu amb l'objectiu de seguir aixafant les ànsies de llibertat dels pobles català, basc i gallec. Invocant la lluita contra el "terrorisme" s'han retallat llibertats, s'han violat drets als nostres pobles, s'ha escurçat la cadena amb què ens lliguen i, en definitiva, ens han obligat a ser ciutadans espanyols. Som espanyols perquè sí i perquè així ho diu la constitució espanyola i aquell que digui una altra cosa és un intolerant, un antidemòcrata i, arribat el cas, un terrorista.

Són altres les preocupacions que semblen tenir els ciutadans enquestats darrerament, i és que la crisi capitalista estreny, els bancs s'expropien, l'empresari acomiada i en fi... ni la bandera espanyola ni el torito d'Osborne donen de menjar cada dia ni paguen els terminis del pis. L'atur ha passat a ser la primera preocupació d'una ciutadania que segueix creient-se capdavantera a Europa, gràcies als gols de la "roja”. L'Estat espanyol s'enfonsa com a projecte i la cançó aquesta de "yo soy españó, españó, españó, españó" ressona cada cop amb menys entusiasme. Trobar-se davant les oficines de l'INEM o mirant-se una escanyolida cartilla del banc no donen moltes ganes de cantar.

Però, se segueix pendent d'una reacció que vagi encaminada a la solució definitiva d'aquest estat de coses al qual ens ha portat el capitalisme espanyol, imposat violentament el 1936 i consolidat i consagrat amb la constitució de 1978, la qual no presenta cap dubte ... si es posa en perill la unitat d'Espanya o l'ordre "democràtic" (llegiu capitalista), que per això està l'exèrcit.

I això no és feixisme pur i dur? Com definim aleshores el feixisme? El feixisme és només els caps rapats-futbolers i els bufons falangistes que desfilen al novembre pels carrers de les ciutats evocant a José Antonio i Franco.

Quan el feixisme ha estat un dels principals problemes que preocupaven les espanyoles i espanyols? Ha sortit potser a les enquestes?

Espanya va crear el Batallón Basco-español i el GAL i això era feixisme, i la gent no només no li va importar ni ho va considerar preocupant, sinó que importants sectors de la societat espanyola el van aclamar. Una mala grip que calia passar, van dir alguns .... Quanta gent no va anar a aplaudir Vera i Barrionuevo a les portes de la presó?

És que no estan els carrers de les ciutats espanyoles encara avui plenes de plaques i monuments franquistes i feixistes? Quin ajuntament governat pels partits "del sistema" s'ha pres el tema seriosament i ha netejat la seva ciutat d'aquest insult a la memòria històrica?

Quina actitud hi ha envers les i els immigrants? Ja fa 20 anys que un ultra-sud i un guàrdia civil van assassinar a Lucrecia, aquella jove Dominicana a Madrid. En 20 anys s'ha progressat alguna cosa o s'ha anat enrere?

No se segueix menyspreant catalans, gallecs i bascos pel sol fet d'aspirar a la sobirania? Hem de ser espanyols obligatòriament? Sembla que sí.

Hi ha algun partit polític en l'àmbit espanyol que reconegui el dret de les nostres nacions a la independència i que aconsegueixi resultats significatius? No. I és que perquè aconsegueixin resultats significatius una de les condicions és anunciar "mà dura" contra el separatisme.

Excepte certs col·lectius, que donen lliçons de coratge i combativitat, com els miners asturs o últimament els jornalers andalusos del SAT, la població espanyola en general, no només no és antifeixista, sinó que a més té uns preocupants comportaments i opinions molt properes al feixisme. Les seus de Falange estan tranquil·les i els grups ultres vagaregen per carrers i estadis espanyols davant la indiferència general.

L'Estat espanyol té un problema molt seriós de feixisme, que començà el 1936 amb un alçament cruel i que va acabar amb rius de sang. El millor de la societat espanyola va ser passada pel ganivet en milers d'execucions sumaríssimes. Execucions de la mà dels pares ideològics del PP, que no és sinó un fill transvestit de Falange. Qui no va ser executat va tenir com a destí la presó o l'exili. El feixisme no va guanyar la guerra per perdre-la en una transició en què tenien totes les cartes guanyadores. Van imposar les seves condicions, el camp de joc i les normes. Tenien a més el suport del "franquisme sociològic", aquest espanyolet mitjà que no es posava en política, treballava 12 hores i callava. I només parlava per defensar la unitat d'Espanya.

D'aquella situació ve la d'ara. El futur que tenim per davant és terrible. Amb una crisi capitalista paorosa, que ens condemna a la misèria, l'atur i unes condicions de vida per sota de les de1970; el pitjor és que estem desarmats.

S'ha perdut la cultura de lluita, s'ha perdut la consciència de classe i el que és pitjor, qui té consciència de lluita, és per lluitar per aquesta Espanya neoliberal i qui té consciència de classe, ho és de classe mitjana que només aspira a tornar a la situació de fa 8 anys. Impossible, el capitalisme ja ha donat la seva última paraula i aquesta és la de tornar a l'esclavitud.

Totes aquestes situacions en el seu conjunt s'anomenen feixisme. Per això la població de l'Estat ha donat suport als GAL's, a intervencions militars, il·legalitzacions i fins fa quatre dies a actuacions repressives policials contra treballadors que lluitaven pels seus drets. Avui tots tenim un futur en perill i més d'una persona, quan és colpejada per un policia es pregunta .. Per què? Si jo sóc un bon espanyol, si sóc demòcrata ... si només he protestat ... Doncs, t'han colpejat per això, per protestar.

Així és que quan defensaves l'anomenada "democràcia" estaves defensant un feixisme encobert que alguns estan patint fa 30 anys.

Davant d'això, als pobles només ens queda una sortida, la independència. No podem seguir en aquesta presó de pobles, perquè a més d'això, la seva condició penitenciària, el capitalisme espanyol ens portarà totes i tots a la pitjor de les ruïnes. Hem de guillar d'Espanya com més aviat millor.

O fem front al feixisme espanyol, i construïm la nostra pàtria socialista, o el nostre destí anirà lligat a un estat que es descompon. Només tenim una sortida, la independència i el socialisme. A Galiza, Països Catalans, Andalusia, Canàries, Euskal Herria el temps corre en contra nostre.