El cas de l'esportista català als Jocs Olímpics de Londres que ha renegat de la selecció espanyola està donant la volta al món. Àlex Fàbregas, jugador d'hoquei, va declarar en una entrevista que no se sentia espanyol i que jugava amb Espanya perquè no tenia cap altra opció. Arran d'aquestes declaracions, Fàbregas va rebre tota mena d'insults i fins i tot greus amenaces de mort -Apuntem.cat ha recopilat més de 2.000 comentaris- per part d'alguns sectors de la societat espanyola, fins al punt que l'esportista va decidir tancar el seu compte de Twitter.

Aquest cas ha generat una gran reacció a la xarxa a través de les etiquetes #AlexFabregas i #TotsSomÀlexFabregas i fins i tot se n'han fet ressò els mitjans internacionals. En un article que porta per títol "L'estrella de l'hoquei espanyol, amenaçada de mort per internet", el diari The Guardian denuncia les amenaces de mort rebudes pel jugador.

També la cadena nord-americana CBS s'ha fet ressò de les amenaces espanyolistes atribuint-les a espanyols "cecs i amb ràbia" contra l'esportista català. En la seva informació el mitjà explica que el sentiment de Fàbregas deu ser compartit per altres jugadors tenint en compte que 16 dels 18 que hi ha són catalans: "Probablement no deu estar sol en els seus sentiments", apunta.

En aquest context, el col·lectiu Emma ha publicat l'article “The world should be paying attention to hate speech in Spain (Notes on the recent death threats against a Catalan Olympian)”, on explica al món els insults i amenaces que ha rebut el jugador català, i com aquests han estat recollits en els mitjans internacionals però silenciats en els mitjans espanyols.

També ho compara amb el cas de l’esportista anglès Tom Daley, que va comportar la detenció de la persona que el va amenaçar, mentre recorda que aquí el govern espanyol no ha fet cap acció (tot i saber la identitat dels que feien les amenaces) i el govern català només ha donat un suport molt limitat a Fàbregas.

Emma apunta que el cas Fàbregas no és una anècdota, sinó la continuació d’un discurs d’odi cap als catalans (no només de les xarxes socials, sinó també en ràdio, televisions i diaris).

El cas, a la fiscalia

De la seva banda, la plataforma pro Seleccions Catalanes ha portat a la fiscalia les amenaces contra el jugador d'hoquei Àlex Fàbregas rebudes per Twitter.

Qui també ha reaccionat arran d'aquest cas ha estat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). En un comunicat, l'assemblea ha lamentat els atacs i amenaces i ha denunciat "el silenci mediàtic i la manca d’empara dels organismes esportius de l’Estat espanyol davant d’aquest atac indiscriminat", així com "la seva actuació constant, mitjançant pressions i coercions, per tal d’evitar que les seleccions catalanes puguin competir a nivell internacional".

"Una nova evidència de la impossibilitat d'encaix"

L'ANC ha expressat el seu suport a l’Àlex Fàbregas i a tots els esportistes catalans que reben amenaces, insults o són privats de participar en campionats internacionals o d’obtenir medalles per voler competir amb la selecció catalana. En aquest sentit, ha lloat "l’actitud decidida d’aquells esportistes que no s’amaguen, que expressen la seva catalanitat sense complexos i que competeixen amb la selecció catalana tot i les conseqüències negatives que això els pot comportar".

Per l'assemblea, "ens trobem davant una nova evidència de la impossibilitat d’encaix d’una Catalunya sotmesa a Espanya", fet que l'ha portat a reafirmar que "només amb la independència i amb l’assoliment d’un estat propi els catalans podrem viure i avançar en els àmbits esportiu, cultural, social, polític i econòmic amb total plenitud".

Altres casos de racisme

Els Jocs Olímpics sempre van acompanyats de sonats casos de racisme. A més del de Fàbregas, repudiat a l'estat espanyol per les seves declaracions en contra de la selecció espanyola, el boxejador Damien Hooper també ha patit els efectes del racisme i l'imperialisme. Dilluns Hooper va competir amb una samarreta que duia estampada la bandera dels aborígens australians.

Davant d'aquest fet, el Comitè Olímpic Australià li va prohibir tornar-ho a fer i el Comitè Olímpic Internacional el va obligar a demanar perdó i a assegurar que no se la tornarà a posar. En comptes d'arronsar-se, Hooper va declarar estar "molt orgullós" d'haver lluït la samarreta.

D'altra banda, fa un mes el corredor Jessed Hernàndez, que va guanyar la prova de la mitja marató (Sky Race) dels Sky Games, es va quedar sense medalla d'or perquè corria amb la selecció catalana. Hernàndez no va poder entrar a les classificacions oficials i el primer de la general va passar a ser el segon, el japonès Dai Matsumoto.

Aquests casos de catalanofòbia, però, lluny de provocar l'efecte esperat pels seus promotors, generen una onada de solidaritat i també de seguiment en els esportistes catalans, que van reivindicant el seu desig de competir a la selecció nacional. El juliol passat, Marie Geoffroy, exalumna de l’escola La Bressola, es va endur la medalla d'or del campionat de rem de França disputat a Mâcon i va mostrar amb orgull la seva catalanitat lluint l'estelada al podi.